Barcelona sense data
Patrick Gifreu


26.5.2025
19h
La Central (c/ Mallorca)
Presentem: Barcelona sense data (Cafè Central, 2025)
Quan? Dilluns 26 de maig a les 19h
On? La Central (c. Mallorca, 237)
Cal reserva? L'accés és lliure fins a completar l'aforament
Sobre el llibre
Aquest llibre segueix el vagareig i l’activitat de Patrick Gifreu (Perpinyà, 1952) a la Barcelona i a altres punts dels Països Catalans dels anys 1970 fins als 1990. L’autor, plenament implicat en els grups compromesos amb la renovació i modernització de la cultura catalana, exposa un retaule de moments i situacions a la vegada individuals i col·lectius, com un dietari en el qual els llocs concrets dels poemes dibuixen una geografia sentimental dictada per les experiències vitals i intel·lectuals.
Entre d’altres hi trobarem J. Brossa, M. Manent, F. Amat, V. Altaió, la Boqueria, el parc Güell, el bar Universal, la plaça Reial, Montserrat o la Ciutat de Mallorca, al costat de records i vivències d’infantesa a Perpinyà. Com va escriure Sam Abrams, «Barcelona sense data és un llibre ben enganyós. D’entrada, sembla ben explícit i planer, però, en aprofundir-hi, ens va aclaparant la seva subtilesa, intel·ligència, ambició intel·lectual i domini artístic. Senzillament, un dels grans llibres dels darrers anys».
Sobre l'autor
Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador. Ha publicat les narracions Tor Vabel (1979, premi La Selva del Camp de narrativa), Hava (1981), Autoplàstia del cargol tocat pel bolet (1988) i L’Arca de Noesi (1993), els reculls de poesia Fang tou (1976), Falsa alarma (1979) i Telediari (1980) i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations, Quadrícula (1979), Ics (1982, premi Líopez Picó de poesia) i Teoria de les Ics (1991). Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense perdre gens el seu esperit de canvi i de revolució. Fruit d’aquesta nova orientació són els seus poemaris més madurs: Via dels ossos (2002, premi Rosa Leveroni de Cadaqués), La seda d’un so (2004, premi Vicent Andrés Estellés 2003) i Barcelone sans date/Barcelona sense data, (2004).
És també autor d’articles i assaigs centrats en la figura de Dalí, especialment el vessant que el connecta amb el món cultural català, com Dalí, un manifest ultralocal (1996). També és autor de Gaudí, la glòria del gran arquitecte (2003) i L’univers convergeix a l’estació de Perpinyà, però encara no he trobat ningú per guardar-me la mula (2004). En col·laboració amb l’artista Frederic Amat ha publicat Llibre d’os (1998). El cargol en 100 receptes (2002) és un original llibre de cuina.
Quan? Dilluns 26 de maig a les 19h
On? La Central (c. Mallorca, 237)
Cal reserva? L'accés és lliure fins a completar l'aforament
Sobre el llibre
Aquest llibre segueix el vagareig i l’activitat de Patrick Gifreu (Perpinyà, 1952) a la Barcelona i a altres punts dels Països Catalans dels anys 1970 fins als 1990. L’autor, plenament implicat en els grups compromesos amb la renovació i modernització de la cultura catalana, exposa un retaule de moments i situacions a la vegada individuals i col·lectius, com un dietari en el qual els llocs concrets dels poemes dibuixen una geografia sentimental dictada per les experiències vitals i intel·lectuals.
Entre d’altres hi trobarem J. Brossa, M. Manent, F. Amat, V. Altaió, la Boqueria, el parc Güell, el bar Universal, la plaça Reial, Montserrat o la Ciutat de Mallorca, al costat de records i vivències d’infantesa a Perpinyà. Com va escriure Sam Abrams, «Barcelona sense data és un llibre ben enganyós. D’entrada, sembla ben explícit i planer, però, en aprofundir-hi, ens va aclaparant la seva subtilesa, intel·ligència, ambició intel·lectual i domini artístic. Senzillament, un dels grans llibres dels darrers anys».
Sobre l'autor
Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador. Ha publicat les narracions Tor Vabel (1979, premi La Selva del Camp de narrativa), Hava (1981), Autoplàstia del cargol tocat pel bolet (1988) i L’Arca de Noesi (1993), els reculls de poesia Fang tou (1976), Falsa alarma (1979) i Telediari (1980) i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations, Quadrícula (1979), Ics (1982, premi Líopez Picó de poesia) i Teoria de les Ics (1991). Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense perdre gens el seu esperit de canvi i de revolució. Fruit d’aquesta nova orientació són els seus poemaris més madurs: Via dels ossos (2002, premi Rosa Leveroni de Cadaqués), La seda d’un so (2004, premi Vicent Andrés Estellés 2003) i Barcelone sans date/Barcelona sense data, (2004).
És també autor d’articles i assaigs centrats en la figura de Dalí, especialment el vessant que el connecta amb el món cultural català, com Dalí, un manifest ultralocal (1996). També és autor de Gaudí, la glòria del gran arquitecte (2003) i L’univers convergeix a l’estació de Perpinyà, però encara no he trobat ningú per guardar-me la mula (2004). En col·laboració amb l’artista Frederic Amat ha publicat Llibre d’os (1998). El cargol en 100 receptes (2002) és un original llibre de cuina.