Autores i autors

Fátima Saheb (1995) troba les seves arrels a Larraix, el Marroc, i les seves ales a Barcelona. Els ideals de convivència del seu avi, la força i bellesa de la migració de la seva mare, i altres coincidències màgiques del maktoub (“destí” en àrab) l’han portat a veure l’escriptura com una forma d’activisme. Creu que la poesia genera ponts d’emocions i humanitat que afavoreixen espais segurs on totes creixem i ens escoltem sense judicis ni prejudicis. Porta la conducció d’esdeveniments municipals i dinamitza tallers sobre islamofòbia, racisme, discurs d’odi, o sobre l’artivisme (art com eina d’activisme). Des de l’any 2017, comparteix els seus poemes en anglès, castellà i català i ha participat a recitals a Barcelona, Girona, Lleida, París, Londres, Berlín i Estocolm, entre d’altres. Mares Migrants és el seu primer llibre.

Chloé Wallace (Madrid, 1994), és realitzadora, guionista i fotògrafa amb doble nacionalitat espanyola i nord-americana. Wallace, que porta més d´una dècada vivint i treballant entre Madrid, Londres, Nova York i Los Angeles, ha escrit articles per a revistes com Vogue o Glamur i ha desenvolupat una àmplia carrera en el món de la publicitat. Ha dirigit la sèrie Un conte perfecte i acaba d´estrenar el seu primer llargmetratge Mala influencia. Hola, stranger suposa el seu debut com a escriptora.

Jaime Palomera Zaidel és doctor en Antropologia Econòmica per la Universitat de Barcelona, investigador i cofundador de l´Institut de Recerca Urbana (IDRA) i del Sindicat de Llogateres. Va obtenir el seu màster en la Universitat de Londres i ha treballat en diverses institucions, a més d´haver estat investigador visitant a Nova York i París. Ha publicat estudis en prestigioses revistes científiques internacionals, i un dels seus articles sobre la bombolla immobiliària va ser reconegut com un dels més rellevants dels últims quaranta anys.

Gabriela Wiener (Lima, 1975) és autora dels llibres Sexografías, Mozart amb priapismo i altres històries, Llamada perdida, Dicen de mí i del llibre de poemes Ejercicios para el endurecimiento del espíritu. Els seus textos han aparegut en diverses antologies i han estat traduïts a l´anglès, portuguès, polonès, alemany, francès i italià. Va ser redactora cap de la revista Marie Claire a Espanya i avui publica regularment columnes d´opinió per al lloc web del Diari, Vice i per al contingut en espanyol de The New York Times, així com una videocolumna en la mula. Va guanyar el Premi Nacional de Periodisme del seu país per un reportatge de recerca sobre un cas de violència de gènere. És creadora de diverses performances literàries que ha posat en escena al costat de la seva família i de l´obra de teatre Qué locura enamorarme yo de ti. En l´actualitat resideix a Madrid.

Manel Vidal Boix (Salt, 1989) és guionista, còmic i radiofonista, tres professions entrellaçades que desenvolupa amb una mica de passió i moltíssima mandra. Participa al pòdcast La Sotana des de la seva fundació, el 2014, treballa al programa de ràdio de sàtira política La Competència (RAC1) des del 2019, i del 2017 al 2024 va formar part de l’espectacle de comèdia El Soterrani. Anteriorment havia fet altres feines, però són la mena de feines que la gent no posa a la biografia d’un llibre.

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista i escriptora de novel·les com El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (1998) i L’arbre de Judes (2001). Amb Mira’m als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003, i amb Petons de diumenge, el premi Prudenci Bertrana 2008. Altres títols molt celebrats són 39+1, L’ edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa (2005), Una família fora de sèrie (2010), L’estiu que comença (2013) —amb el qual va guanyar el premi Ramon Llull—, Un any i mig (2015), Els vells amics (2017), el recull d’articles Rellotges de sol (2018), El fibló (2019), Nosaltres, després (2021), L’alegria de viure (2022) i Estimada Gris (2023). En l’actualitat col·labora de manera habitual en diversos mitjans de comunicació.

Jaume Asens (Barcelona, 1972) és advocat i polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i doctorant de Ciències Polítiques i Socials. A la dècada dels noranta va estar vinculat als moviments d’antiglobalització i va ser una figura clau de l’acampada del 15M. Advocat especialitzat en la defensa dels drets humans, els moviments socials i la lluita contra la corrupció. Ha defensat Lluís M. Xirinachs, Ada Colau, Pablo Iglesias i David Fernández. Va ser regidor a Barcelona amb Ada Colau i, des del 2019, president del grup Unidas Podemos i En Comú Podem al Congrés dels Diputats. Actualment és eurodiputat al Parlament Europeu al grup dels Verds.

Roc Casagran y Casañas (Sabadell, 1980) es profesor y escritor. Ha colaborado con varios medios de comunicación(Ordint la trama, El Punt, Diari Ara, La Directa, Catalunya Ràdio, Ràdio Castellar, Ràdio Sabadell, Nació Digital, Fot-li Pou...). Hace recitales de poesía en todo el país, a veces solo, a veces acompañado otros poetas, algunas veces junto a músicos como Cesk Freixas, Lu Rois, Borja Penalba, Mireia Vives, Sergi Carbonell o Carles Belda. El 18 de febrero del 2025 llegó a las librerías Somiàvem una illa, novela con la cual ganó el premio Sant Jordi que convoca Òmnium Cultural.

Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984) és escriptora i professora de secundària. És llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Barcelona. Ha publicat Cirurgies (Voliana Edicions, 2016) i Satèl·lits (Males Herbes, 2019) amb què ha guanyat el Premi Imperdibles 2020 a millor llibre fantàstic en català i el Premi Ictineu 2020 a millor recull i a millor conte en català. Ha participat en l’antologia Autòctones (editoral Comanegra, 2023) i en el recull de relats The Valancourt Book of World Horror Stories (editorial Valancourt, 2020) amb el conte «Mechanisms» (traducció de Mara Faye Lethem del conte «Engranatges» dins de Satèl·lits).

Alana S. Porter va néixer a Madrid en 1978. És medievalista, escriptora, guionista i directora escènica. Escriu sobre cultura, feminisme i realitat LGTBIQ+ per a mitjans com eldiario.es, SModa, Vogue, Público i Abril. La seva primera novel·la, La mala costumbre (Seix Barral, 2023), s´ha convertit en un fenomen editorial dins i fora de les nostres fronteres, mereixedora dels premis Todostuslibros de les llibreries independents (CEGAL), Cálamo, Vanity Fair, Time Out Cultura a la millor obra, Dolç Chacón, Almudena Grandes i, a França, el Prix Litteraire Méditerranée. D´igual forma, va ser un dels millors llibres de l´any per a Babelia, Abril, El Cultural, El Periódico, L´Espanyol, LLAURA, RTVE i Forbes, entre altres mitjans, i està sent traduïda a divuit llengües. També poeta, presentem ara l´edició definitiva de La habitación de las ahogadas (Harpo Llibres, 2017; La Bella Varsòvia, 2025), revisada per l´autora.

Guillem Sala (Barcelona, 1974) és professor de sociologia en la Universitat Autònoma de Barcelona. Va guanyar el premi Documenta amb Imagina un carrer (2007); en 2019 va publicar La fugida de l’home cranc i en 2020 El càstig (totes dues en L’Altra Editorial). Ha escrit relats i novel·les juvenils, així com guions de cinema documental i de ficció. Ambientada entre els barris del nord de Barcelona i Santa Coloma, amb dos protagonistes inoblidables, El càstig és una novel·la vibrant, plena de vida, de sexe i de caos, en la qual batega una violència sorda i amenaçadora. Oferim ara als lectors la versió en castellà, El castigo, del mateix autor d´aquesta obra considerada la millor novel·la en català de 2020 per La Vanguardia.

Manuel Baixauli és pintor i escriptor. El seu primer llibre, Espiral (Premi Ciutat de Badalona 1998), és un recull de contes breus, intensos, sobre la fugacitat i l’oblit. El segueix la novel·la Verso (Premi Ciutat d’Alzira 2001), reflexió sobre art i les falses aparences. Però és amb L’home manuscrit (Premi Mallorca de Narrativa 2006), llibre radical, imaginatiu, en què aborda la capacitat de l’escriptura per transformar la vida i les persones, que Baixauli rep una acollida excel·lent per part de la crítica, amb sis premis a llibre publicat. El 2010 enllesteix una nova edició d’Espiral, reescrita i depurada, i el 2014 publica La cinquena planta, novel·la que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Crexells de Narrativa Catalana. A Ningú no ens espera (2016), ofereix un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor. El 2020 publica Ignot, novel·la que rep el Premi Llibreter al millor llibre de literatura catalana.

Fernando Aramburu (Sant Sebastià, 1959) és autor dels llibres de contes Los peces de la amargura (2006, XI Premi Mario Vargas Llosa NH, IV Premi Dolç Chacón i Premi Reial Acadèmia Espanyola 2008) i El vigilante del fiordo (2011), de les obres de no ficció Autorretrato sin mí (2018), Vetas profundas (2019) i Utilidad de las desgracias (2020), així com de les novel·les Fuegos con limón (1996), Los ojos vacíos (2000, Premi Euskadi), Bami sin sombra (2005), La gran Marivián (2013), El trompetista del Utopia (2003), Viaje con Clara por Alemania (2010), Años lentos (2012, VII Premi Tusquets Editores de Novel·la i Premi dels Llibreters de Madrid), Ávidas pretensiones (Premi Biblioteca Breu 2014) i Pàtria (2016, Premi Nacional de Narrativa, Premi de la Crítica, Premi Euskadi, Premi Francisco Umbral, Premi Dolç Chacón, Premi Arcebispo Juan de Sant Clement, Premi Strega Europeu, Premi Lampedusa, Premi Atenes…),  l´últim gran fenomen literari, traduïda  a 34 llengües i convertida en prestigiosa sèrie per Aitor Gabilondo per a HBO. Cinc anys després, Los vencejos, ácida y enternecedora, és la seva nova obra mestra, una novel·la que ho confirma com un dels millors escriptors europeus.

Marta Orriols viu a Barcelona. És historiadora de l´art de formació i s´ha dedicat també al guió cinematogràfic. Col·labora amb diverses revistes i diaris. Entusiasta de la literatura anglosaxona, va editar l´edició de l´antologia de contes d´ Edna O´Brien Objeto de amor (2018). Va iniciar la seva trajectòria com a narradora amb el llibre de relats Anatomia de les distàncies curtes (2017), que va obtenir un calorós acolliment quan, en 2016, es va publicar en català. En menys d´un mes figurava entre els llibres més venuts, va ser una de les lectures recomanades per a aquest Nadal, i la revista Granta va triar un dels seus contes per a la seva edició en castellà. És autora de les novel·les Aprendre a parlar amb les plantes (Lumen, 2018), amb la qual va ser guardonada amb el Premi Òmnium a la millor novel·la en català del 2018 i el Premi L´Illa dels Llibres, i ha estat traduïda a onze idiomes.

David Uclés (Úbeda, 1990), llicenciat i màster en Traducció i Interpretació, és, a més, escriptor, músic i dibuixant. Ha publicat les novel·les El llanto del león (Premi Complutense de Literatura, 2019) i Emilio y Octubre (2020). La península de les casas vacías és el fruit de quinze anys de treball i d´un exhaustiu viatge de documentació i memòria per la geografia espanyola. Per a la seva creació, ha rebut les beques Leonardo i Montserrat Roig.

Escriptora, especialista en literatura moderna i contemporània i en l´obra de Gabriel Ferrater. Exerceix com a professora de Teoria i Literatura Comparada en la Universitat de Lleida. Ha editat l´antologia Àlbum Ferrater (Quaderns Crema, 1993) amb Jordi Cornudella i és autora de l´assaig Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (Empúries, 1997). Entre les seves últimes novel·les destaquen I, de sobte, el paradís (Comanegra, 2018) i Al vertigen (Empúries, 2013). També és autora de les obres de teatre Els Cal·lígrafs (Empúries, 2011) i El vici (Arola editors, 2019).

Francesc Serés (Zaidín, 1972) ha publicat novel·la, relat i assaig. Destaquen els seus llibres de contes La fuerza de la gravedad (2008) i Cuentos rusos (2011) o el llibre de no ficció Materia prima (2009). Ha estat guardonat amb premis tan importants com el Premi Nacional de Literatura, el Premi Crítica Serra d’Or o el Premi Llibreter. Les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües.

Inés Martín Rodrigo (Madrid, 1983) és escriptora i periodista. La seva novel·la Las formas del querer va ser guardonada amb el Premi Nadal 2022 i amb el Premi de la Crítica de Madrid. En l´actualitat, forma part de l´equip del suplement literari Abril, escriu articles d´opinió per als periòdics de Premsa Ibèrica i és col·laboradora de l´Ull Crític, el programa cultural d´RNE. És autora de la novel·la Azules son las horas (2016), l´antologia d´entrevistes a escriptores Una habitación compartida (2020), el conte infantil Giselle (2020) i l´assaig Una homosexualitat propia (2023), i ha participat en les antologies de relats El cuaderno caníbal (2018) i Un Navidad así(2024). En 2019 va ser seleccionada per la AECID en el programa 10 de 30, que reconeix als millors escriptors espanyols menors de 40 anys.

Nazario Luque (Castilleja del Camp, Sevilla, 1944) és un dels pioners del còmic underground espanyol. Artista contracultural per antonomàsia i peça clau de la moguda barcelonina dels setanta i vuitanta, ha retratat al llarg dels anys la Barcelona canalla. En 1980 dibuixa la portada del primer número de El Víbora, en la qual publicarà la major part de les seves historietes: entre elles, les aventures de la detectiva travesti Anarcoma, una de les figures més emblemàtiques del còmic adult. L´obra de Nazario, definida sovint com a subversiva, transgressora i provocativa, inclou títols com La Piraña Divina, San Reprimonio y Las Pirañas, Anarcoma, Turandot (considerada la seva obra cúspide), Alí Babá y los 40 maricones, Plaza Real safari, La Barcelona de los años 70 vista por Nazario y sus amigos i els tres volums de memòries La vida cotidiana del dibujante undergroung, Sevilla y la Casita de las Pirañas i Crónicas del gran tirano, els tres en Anagrama.

Maria Barbal (Tremp, 1949) va irrompre en el panorama literari amb la novel·la Pedra de tartera (1985), que va guanyar els premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985 i es va convertir en una fita de la narrativa catalana contemporània, traduïda a divuit idiomes, entre ells l´alemany, l´anglès, el francès i l´àrab. Les seves novel·les posteriors van ser Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992), guardonada amb el Premi de la Crítica de narrativa catalana i el Premi Nacional de Literatura Catalana. Ha escrit llibres de relats i nombroses novel·les, entre les quals destaquen En la piel del otro (Destí, 2014) i A mi amigo escocés (Destí, 2019), que han estat traduïdes a diverses llengües. En 2021 va obtenir el Premi Josep Pla per Tàndem i va ser guardonada amb el Premi d’Honor dels Lletres Catalans per la seva trajectòria literària.