Autores i autors

David Uclés (Úbeda, 1990), llicenciat i màster en Traducció i Interpretació, és, a més, escriptor, músic i dibuixant. Ha publicat les novel·les El llanto del león (Premi Complutense de Literatura, 2019) i Emilio y Octubre (2020). La península de les casas vacías és el fruit de quinze anys de treball i d´un exhaustiu viatge de documentació i memòria per la geografia espanyola. Per a la seva creació, ha rebut les beques Leonardo i Montserrat Roig.

Escriptora, especialista en literatura moderna i contemporània i en l´obra de Gabriel Ferrater. Exerceix com a professora de Teoria i Literatura Comparada en la Universitat de Lleida. Ha editat l´antologia Àlbum Ferrater (Quaderns Crema, 1993) amb Jordi Cornudella i és autora de l´assaig Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (Empúries, 1997). Entre les seves últimes novel·les destaquen I, de sobte, el paradís (Comanegra, 2018) i Al vertigen (Empúries, 2013). També és autora de les obres de teatre Els Cal·lígrafs (Empúries, 2011) i El vici (Arola editors, 2019).

Francesc Serés (Zaidín, 1972) ha publicat novel·la, relat i assaig. Destaquen els seus llibres de contes La fuerza de la gravedad (2008) i Cuentos rusos (2011) o el llibre de no ficció Materia prima (2009). Ha estat guardonat amb premis tan importants com el Premi Nacional de Literatura, el Premi Crítica Serra d’Or o el Premi Llibreter. Les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües.

Inés Martín Rodrigo (Madrid, 1983) és escriptora i periodista. La seva novel·la Las formas del querer va ser guardonada amb el Premi Nadal 2022 i amb el Premi de la Crítica de Madrid. En l´actualitat, forma part de l´equip del suplement literari Abril, escriu articles d´opinió per als periòdics de Premsa Ibèrica i és col·laboradora de l´Ull Crític, el programa cultural d´RNE. És autora de la novel·la Azules son las horas (2016), l´antologia d´entrevistes a escriptores Una habitación compartida (2020), el conte infantil Giselle (2020) i l´assaig Una homosexualitat propia (2023), i ha participat en les antologies de relats El cuaderno caníbal (2018) i Un Navidad así(2024). En 2019 va ser seleccionada per la AECID en el programa 10 de 30, que reconeix als millors escriptors espanyols menors de 40 anys.

Nazario Luque (Castilleja del Camp, Sevilla, 1944) és un dels pioners del còmic underground espanyol. Artista contracultural per antonomàsia i peça clau de la moguda barcelonina dels setanta i vuitanta, ha retratat al llarg dels anys la Barcelona canalla. En 1980 dibuixa la portada del primer número de El Víbora, en la qual publicarà la major part de les seves historietes: entre elles, les aventures de la detectiva travesti Anarcoma, una de les figures més emblemàtiques del còmic adult. L´obra de Nazario, definida sovint com a subversiva, transgressora i provocativa, inclou títols com La Piraña Divina, San Reprimonio y Las Pirañas, Anarcoma, Turandot (considerada la seva obra cúspide), Alí Babá y los 40 maricones, Plaza Real safari, La Barcelona de los años 70 vista por Nazario y sus amigos i els tres volums de memòries La vida cotidiana del dibujante undergroung, Sevilla y la Casita de las Pirañas i Crónicas del gran tirano, els tres en Anagrama.

Maria Barbal (Tremp, 1949) va irrompre en el panorama literari amb la novel·la Pedra de tartera (1985), que va guanyar els premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985 i es va convertir en una fita de la narrativa catalana contemporània, traduïda a divuit idiomes, entre ells l´alemany, l´anglès, el francès i l´àrab. Les seves novel·les posteriors van ser Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992), guardonada amb el Premi de la Crítica de narrativa catalana i el Premi Nacional de Literatura Catalana. Ha escrit llibres de relats i nombroses novel·les, entre les quals destaquen En la piel del otro (Destí, 2014) i A mi amigo escocés (Destí, 2019), que han estat traduïdes a diverses llengües. En 2021 va obtenir el Premi Josep Pla per Tàndem i va ser guardonada amb el Premi d’Honor dels Lletres Catalans per la seva trajectòria literària.

Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és autor de l´excepcional recopilació de llegendes Montañas malditas (1993), però ha sobresortit sobretot com a novel·lista, amb títols com a L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), El salvaje de los Pirineos (2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007), Dos taüts negres i dos de blancs (2013, premi de la Crítica, premi Crexells, premio El Setè Cel, premi Amat-Piniella i Prix Pyrénéen 2016 a la traducció francesa), En el mismo río de Heráclito (2018) i L´any que va caure la roca (2020).

Arià Paco (Igualada, 1993) és doctor en Filosofia per la Universitat d’Arizona. Ha publicat dues novel·les, Mentir a les mosques (2020) i Covarda, vella, tan salvatge (2022), Premi Roc Boronat. Ha col·laborat en diversos mitjans digitals i pòdcasts culturals.

Jacobo Bergareche (Londres, 1976) compagina l´escriptura amb el seu treball com a productor audiovisual i col·labora regularment en diversos mitjans. És autor del poemari Playas (2004), l´obra de teatre Coma (2015), la col·lecció de llibres infantils Aventuras en Bodytown (2017), els assajos Estaciones de regreso (2019) i Amistad (coescrito amb Mariano Sigman; Debat/Llibres de l´Asteroide, 2025), i les novel·les Los días perfectos (Llibres de l´Asteroide, 2021) i Las despedidas (Llibres de l´Asteroide, 2023).

Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975) és escriptora, traductora, periodista, filòloga i professora associada a la UAB. Ha publicat dues obres d’investigació sobre Rodoreda: El somni blau (IEC, 2020) i Afinar l’estil (IEC, 2022). És autora del primer i únic pòdcast dedicat exclusivament a l’obra de Mercè Rodoreda, titulat “La Maraldina”. Col·labora regularment a les revistes culturals Serra d’Or i a Mètode, i als programes Més324, El món a RAC1 i La primera pedra.

Mario Obrero (2003) és un poeta getafense. Des que va començar a escriure als set anys, ha publicat els llibres Carpintería de armónicos (XIV Premi de Poesia Jove Gran Aguirre; Universitat Popular José Hierro, 2018), Ese ruido ya pájaro (Edicions Entricíclopes, 2019), Peachtree City (XXXIII Premi Loewe a la Creació Jove; Visor, 2021), Cerezas sobre la muerte (Premi Nacional de Joventut 2023 en la categoria de cultura; La Bella Varsòvia, 2022) i Tiempos mágicos (La Bella Varsòvia, 2024). Va estudiar batxillerat d´Humanitats en l´institut públic La Senda i actualment cursa Filologia Hispànica. Va presentar les dues primeres temporades del programa literari Un país para leerlo, emès en La 2 de TVE, i col·labora habitualment en programes radiofònics.

Ennatu Domingo (Etiòpia, 1996) és llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Kent a Canterbury i màster en Conflicte Internacional i Seguretat per la Universitat de Kent a Brussel·les. Ha treballat com a becària en International Crisi Group (ICG), a la seu de Nairobi, va obtenir una beca Schuman per a treballar en el Departament d´Afers exteriors del Parlament Europeu a Brussel·les, en l´àmbit de les relacions entre la Unió Europea i els països d´Àfrica, el Carib i el Pacífic; i va ser investigadora del think tank European Center for Development Policy Management (ECDPM), a Maastricht. El 2024 va entrar com a diputada electa de Junts al Parlament de Catalunya.

Rodrigo Fresán va néixer a Buenos Aires en 1963 i viu a Barcelona des de 1999. És autor dels llibres Historia argentina, Vidas de santos, Trabajos manuales, Esperanto, La velocidad de lascosas, Mantra (Premi Nou Talent Fnac 2002), Jardins de Kensington (Premi Lateral de Narrativa 2004, finalista Premi Fundación José Manuel Lara), El fondo del cielo (Locus Magazine Favorite Speculative Fiction in Translation Novell 2018, USA) i del tríptic La Parte Contada, compost per La parte inventada (Best Translated Book Award 2018, USA), La parte soñada i La parte recordada. El jurat de Best Translated Book Award va lloar La parte inventada amb la citació: «Fresán és un mestre». En 2017, Fresán va rebre a França el Prix Roger Caillois a la totalitat de la seva obra per ser un «escriptor atípic, transgressor i ineludible».

Pablo Iglesias Turrión (Madrid, 17 d´octubre de 1978) ha estat una de les figures clau de la política espanyola d´aquest segle. Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid, on també va treballar com a professor titular interí, va ser un dels fundadors de Podemos en 2014, del qual va ser secretari general fins al 5 de maig de 2021. Posteriorment ha estat diputat en el Congrés durant les XI, XII, XIII i XIV legislatures. Finalment, va ser segon vicepresident i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 del Govern d´Espanya entre 2020 i 2021. Va dimitir dels seus càrrecs per a ser candidat a presidir la Comunitat de Madrid i en el mateix dia de les eleccions va anunciar que abandonava la primera línia política. Actualment col·labora en diversos mitjans de comunicació, i és el creador i impulsor del pòdcast "La Base", que s´emet diàriament.

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en Biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. Des d´octubre de 2019 fins a juliol de 2023 ha dirigit la càtedra de Neuroeducación UB-EDU1st, i des de llavors és CEO fundador d´aquesta càtedra. La seva trajectòria professional i acadèmica s´ha desenvolupat sobretot a Barcelona, però també ha estat investigador en la Universitat d´Oxford i ha realitzat estades en el European Molecular Biology Laboratory de Heidelberg, a Alemanya, en la Universitat de Innsbruck, a Àustria, i en el Cold Spring Harbour Laboratory de Nova York. Imparteix classes de genètica, comunicació científica, formació del professorat i neuroeducación. Ha publicat setanta articles científics en revistes especialitzades. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació, ha guanyat diversos premis de divulgació científica i pels seus treballs en neuroeducación, i participa en diversos projectes de reflexió i innovació educativa promoguts per la Generalitat de Catalunya, entre altres institucions. És autor de nombrosos llibres de divulgació i assaig, entre els quals destaca El cerebro del adolescente (2021, Grijalbo). A 2025 ha estat guardonat amb el Premi Josep Pla de narrativa per El arte de ser humanos.

Gabriel Ventura (1988) és un escriptor reversible que es passeja amb la mateixa naturalitat per l´art, el cinema i la literatura. Els seus últims llibres són W (2017), Apunts per a un incendi dels ulls (2020), que ha inspirat el títol d´una exposició del MACBA, i La nit portuguesa (2021), diari de rodatge de Liberté, pel·lícula d´Albert Serra, director amb qui ha col·laborat en més d´una ocasió. El 2018 va rebre la beca Montserrat Roig. La poesia el porta a fer classes, a treballar amb artistes i cineastes, amb llibreries, galeries i museus, a investigar, traduir i actuar.

Toni Güell Ayza (Barcelona, 1979) és llicenciat en Humanitats per la UAB i màster en Literatura Comparada per la universitat d’Edimburg. Actualment i des de fa més de deu anys condueix la secció d’opinió del diari Ara, mitjà en el qual ha publicat regularment, i ha treballat també com a gestor cultural al CCCB i com a col·laborador i editor de diverses publicacions institucionals i professionals. Elefants és el seu primer llibre.

Flavia Company (Buenos Aires, 1963) és escriptora. Desenvolupa la seva obra tant en castellà com en català i treballa en diferents gèneres que inclouen la novel·la, el relat, el microrelat, l´assaig i la poesia. D´entre les seves creacions destaquen les novel·les «Ni tu, ni jo, ni ningú» (premi Documenta), «Dame placer», «L´illa de l´última veritat» i «Que ningú et salvi la vida»; els llibres de relats «Por mis muertos», «Trastornos literarios» i «Con la soga al cuello», així com la seva poesia completa, reunida sota el títol «La dimensión del deseo por metros cuadrados». Amb el nom d´Andrea Mayo ha publicat «La planta carnívora» i «Arrepentimientos». Els seus textos han estat traduïts a l´anglès, al francès, al portuguès, a l´italià, al polonès, a l´alemany i al danès. Company és considerada com una de les veus més inclassificables de la literatura actual. A partir del llançament en 2016 de «Haru», que s´ha convertit en un fenomen literari, neix un univers conformat fins al moment pels títols «Haru», «Pensamientos de Haru», «Magôkoro», «Ya no necesito ser real» (signat per Haru), «Teoría de la resta» (signat per Osamu) i l´àlbum infantil il·lustrat «La escuela de Haru».

Filla de carnissers i filòloga especialista en literatura medieval, Antònia Carré-Pons és una escriptora que fuig de la repetició. Ha publicat novel·la juvenil (I què faras ara, Clara?, 2001), satírica (Jo també vull ser funcionari, 2010), històrica (És l’amor que mou el cel i les estrelles, sobre les peripècies del manuscrit únic de l’Espill de Jaume Roig) i no classificable (Rellotges en temps de pluja, 2014; L’aspiradora de Ramon Llull, 2016).

Mariano Sigman va obtenir el seu doctorat en neurociència a Nova York i va ser investigador a París abans de tornar a l´Argentina. És un referent en el món en la neurociència de les decisions, en neurociència i educació, i en la neurociència de la comunicació humana. És un dels directors del projecte Human Brain Project, l´esforç més vast del món per a entendre i emular el cervell humà. Ha treballat amb mags, cuiners, jugadors d´escacs, músics i artistes plàstics per a reunir el coneixement de la neurociència a diferents aspectes de la cultura humana. Ha desenvolupat a més una extensa carrera de divulgació científica que inclou columnes en les principals ràdios de l´Argentina, programes de televisió i centenars d´articles publicats en diferents mitjans editorials del món.