Autores i autors

Manuela Carmena (Madrid, 1944), jurista i jutgessa, va ser alcaldessa de Madrid entre 2015 i 2019. Es va estrenar com a advocada defensora d´obrers i detinguts durant la dictadura de Franco. Va ser cofundadora del despatx laboralista en el qual es va produir la matança d´Atocha de 1977, i més endavant, va ser una de les fundadores de l´associació progressista Jutges per a la Democràcia. Després d´una llarga carrera judicial que va començar en 1981 i diferents càrrecs i reconeixements, en 2015 es va presentar com a candidata a les primàries d´Ara Madrid per a les eleccions municipals i va ser triat cap de llista per una àmplia majoria de vots. Després de jubilar-se, va fundar Iaios Emprenedors i la marca Zapatelas, una ONG de roba infantil i joguines que dona ocupació a presos i aturats. A més, presenta el programa de ràdio «Màster en justícia» i és autora de La joven política (2021) i Imaginar la vida (2023).

És autora de la novel·la AIOUA (Males Herbes, 2022) i de multitud de relats apareguts en antologies com Barcelona 2059 (Mai Més, 2021), Extraordinàries (Males Herbes, 2020), Estats alterats de la ment (Males Herbes, 2017), Deu relats ecofuturistes (Males Herbes, 2016) i Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015). També ha participat en la revista de creació literària Carn de Cap amb la peça «On her city», i en l’edició extraordinària de Branca titulada Els coets venien com llagostes, feta en col·laboració amb el CCCB amb motiu de Kosmopolis 21. El seu relat «Soc la llevadora», inclòs a Extraordinàries, va guanyar el Premi Ictineu 2021.

Pablo d’Ors (Madrid, 1963) és un mestre espiritual amb milers de seguidors a tot el món. És també sacerdot, escriptor i fundador de la xarxa de meditadors Amigos del Desierto, així com de Tabor, un projecte de monacat secular. És autor de més d´una dotzena de títols, traduïts a les principals llengües europees i editats tots per Galaxia Gutenberg, entre els quals destaquen Biografía del silencio, una autèntica fita en la història de l´assaig espanyol, amb més de 350.000 còpies venudes; Biografía de la luz, elogiat pel papa Francesc com una extraordinària manera d´acostar l´evangeli als no creients; i El olvido de sí, una novel·la sobre l´atribolada vida de Charles de Foucauld, patró dels cercadors espirituals. En l´actualitat, imparteix conferències i retirs per Espanya i Llatinoamèrica.

Nascuda a Barcelona l´any 1994. És autora, directora escènica, dramaturga i llibretera. És cofundadora de la companyia teatral laMare, amb la qual va dirigir la seva primera obra, que es va poder veure al Teatre Tantarantana, el Festival Terrats en Cultura i la Sala Trono de Tarragona, a més d´haver realitzat les ajudanties de direcció de diferents muntatges a la Sala Beckett, el Teatre Goya i el festival Grec de Barcelona. Els últims anys ha compaginat l´escriptura i els projectes teatrals amb l´ofici de llibretera. Jo era un no i és la seva primera novel·la. Actualment està treballant en l´adaptació teatral.

Marta F. Soldado (Terrassa, 1989) és una eterna aprenent i amant de la història, la literatura, la gastronomia i les llengües estranyes. S’ha guanyat la vida com un camaleó, mudant amb cada nova feina, i així ha sobreviscut i, per damunt de tot, intentat viure a Barcelona els últims anys. L’han salvat: passejar per la ciutat a deshora i viatjar a destemps.

(Madrid, 1958) ha viscut la major part de la seva vida fora d´Espanya, principalment a Alemanya i a Bèlgica, i ha escrit poesia, assaig, llibres de viatges, contes i novel·les. En tots aquests àmbits, la seva obra ha merescut premis com el Ciudad de Irún de poesía 1993 per Biografía del explorador; el premi Grandes Viajeros 1998 per la China para hipocondríacos; el premi Primavera de novel·la 2005 per Las vidas ajenas; el premi Gómez de la Serna 2010 per La Comedia salvaje; el premi Anagrama d´assaig 2012 per La ética de la crueldad, i el premi Alfaguara de novel·la 2013 per La invención del amor. José Ovejero no deixa d´indagar nous territoris narratius, com per exemple amb la novel·la Los ángeles feroces, publicada a Galaxia Gutenberg en 2015; o La seducción o Insurrección, totes dues publicades en aquest mateix segell en 2017 i 2019, respectivament. En 2021 va publicar la novel·la Humo. En 2023 rep el XVIII Premi Dulce Chacón de Narrativa Española per la seva obra Mientras estamos muertos. El seu llibre més recent és Vibración (Galàxia Gutenberg, 2024).

Pilar Adón va néixer a Madrid en 1971. L´any 2022 va publicar a Galaxia Gutenberg la novel·la De bestias y aves, que va ser guardonada amb el Premi Nacional de Narrativa, el Premi de la Crítica, el Premi Francisco Umbral al Llibre de l´Any i el Premi Cálamo Otra Mirada, i que ha estat traduïda a diverses llengües. Ha publicat les novel·les Las efímeras (Galaxia Gutenberg, 2015) i Las hijas de Sara (Alianza, 2003), així com el relat llarg il·lustrat Eterno amor (Páginas de Espuma, 2021) i els llibres de relats La vida sumergida (Galaxia Gutenberg, 2017), El mes más cruel (Impedimenta, 2010), pel qual va ser Nuevo Talento Fnac, i Viajes inocentes (Páginas de Espuma, 2005), pel qual va obtenir el Premi Ojo Crítico de Narrativa. Ha publicat a La Bella Varsovia la seva poesia reunida Las Huidas. 1998-2024 i els poemaris Da dolor (2020), Las órdenes (Premio Libro del Año 2018 del Gremio de Libreros de Madird), Mente animal (2014) i La hija del cazador (2011). Ha traduït obres de Penelope Fitzgerald, John Fowles, Iris Murdoch i Edith Wharton, entre altres.

Nascuda el 1987 a Cardedeu, és llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Creació Literària per la UPF. El 2017 publica el recull de contes Estàndards (Angle), guanyador del Premi Literari Vila d’Ascó. El 2019 va publicar El camí dels esbarzers (Angle) i el 2021 la novel·la Amor i no (Angle), totes dues molt ben rebudes per la crítica i amb diverses edicions. L’any 2023 va publicar la novel·la curta Ho, ho, ho: una altra història de Nadal (Univers). El 2020 es va estrenar en literatura infantil amb Capgirat (Bindi Books), un àlbum il·lustrat per Cinta Vidal i el 2022 va publicar En Parallamps, il·lustrat per Berta Cusó. Actualment és professora al Laboratori de Lletres de Barcelona i a l’Ateneu Barcelonès.

Doctora en Literatures Hispàniques per la Universitat de North Carolina-Chapel Hill (els Estats Units). Ha estat professora titular de Literatura en Lehigh University (Pennsilvània) fins a 2015. Com a part de la seva recerca acadèmica va publicar nombrosos articles i l´assaig Displaced Memories: The Poetics of Trauma in Argentine Women Writers. En 2016 va publicar a Galaxia Gutenberg El eco de los disparos: Cultura y memoria de la violencia, un assaig que reivindica la cultura com a eina per a dirimir el passat de violència a Euskadi. Al setembre de 2017 va sortir a la llum la seva primera novel·la, Mejor la ausencia (Galàxia Gutenberg), una indagació a l´Euskadi postindustrial dels anys vuitanta que ha estat guardonada amb el Premi 2018 al millor llibre de l´any de ficció del Gremio de Libreros de Madrid. Publica en 2019 la seva segona novel·la, Formas de estar lejos, i en 2021 Los ojos cerrados (guanyadora del Premi Euskadi de Literatura), totes dues en aquest mateix segell. Ha realitzat, juntament amb José Ovejero, el documental Vida i ficción (2017). Col·labora regularment en els principals mitjans espanyols. El seu llibre més recent és Maddi y las fronteras (Galaxia Gutenberg, 2023).

Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en Història, amb especialitat en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona. L’any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell (amb nova edició de Columna el 2020), situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2010 va participar en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, coordinada per Lolita Bosch (Empúries/Anagrama). El 2012 publica Els anys robats (Columna), un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. L’hospital dels pobres (Columna) és la seva tercera obra, publicada el 2014, una novel·la coral ambientada als primers anys del segle xx durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 2015 rep el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb l’obra Temps de família, sobre una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, i el 2018 publica Passatge al nou món, una travessia transatlàntica el 1918 que porta la seva protagonista barcelonina a una nova vida a la Patagònia argentina.           Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a més d’algun títol que ho ha estat a l’alemany. Compagina l’escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, i també fa col·laboracions en llibres col·lectius i en revistes i participa en activitats literàries, xerrades, taules rodones, clubs de lectura, certàmens literaris i en l’organització de rutes literàries.   (Web) taniajuste.com (Twitter) @TaniaJuste

Maria Nicolau és cuinera d´ofici i per vocació. Ha treballat més de vint anys en nombrosos restaurants d´Espanya i França, i ara viu, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena naturalesa al nord de Barcelona. Ha escrit Cuina o barbàrie (2022), és col·laboradora habitual en ràdio i televisió i autora de la columna «A gust» en la secció de gastronomia d´El País. @malbercocs

Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, Barcelona, 1963) va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Ha escrit les novel·les: El pintor de Flandes, La detective miope, Miss Fifty i la sèrie policíaca protagonitzada per la comissària hispà-alemanya Cornelia Weber-Teixidor. En Siruela ha publicat, en coautoria amb Sabine Hofmann, les novel·les policíaques Don de lenguas i El gran frío traduïdes amb gran èxit a diferents idiomes.

Simon Reynolds (Londres, 1963) és un dels periodistes musicals i crítics culturals més influents del nostre temps. En els seus escrits ha tractat temes com la cultura de les drogues, el gènere, les classes socials, la raça i la sexualitat en estreta relació amb la música. Va començar la seva carrera escrivint per a Melody Maker a mitjan anys vuitanta, i des de llavors ha col·laborat en diversos mitjans com The New York Times, Village Voice, Rolling Stone, Spin, The Guardian, The Observer, Artforum, The Wire, Mullo i Uncut. Entre els seus llibres es troben: Después del rock. Psicodelia, postpunk, electrónica y otras revoluciones inconclusas (Caixa Negra, 2010), Retromanía. La adicción del pop a su propio pasado (Caixa Negra, 2012), Postpunk. Romper todo y empezar de nuevo (Caixa Negra, 2013), Energy Flash. Un viaje a través de la música rave y la cultura del baile (2014), Como un golpe de rayo. El glam y su legado, de los setenta al siglo XXI (Caixa Negra, 2017) i Futuromanía (Caixa Negra, 2024). Viu als Estats Units.

Wolfram Eilenberger és un filòsof i autor d´èxit internacional. És el fundador de Philosophie Magazin i presenta el programa de televisió Sternstunde Philosophie en la cadena pública suïssa SRF. En 2018 es va publicar a Alemanya el seu llibre Tiempo de magos, best seller en diferents països, que va obtenir el prestigiós Prix du Meilleur Livre Étranger a França. Ha estat traduït a més de vint idiomes. Eilenberger col·labora assíduament en moltes publicacions, com Die Zeit, Der Spiegel i Cicero, i ha fet classes en la Universitat de Toronto, la Indiana University Bloomington i la Universitat de les Arts de Berlín.¿Sufren las piedras? (Taurus, 2023) és el seu llibre més recent.

(Vilajuïga, 1980) Pagès de novena generació i pare de tres fills. Enginyer tècnic agrícola especialitzat en agricultura orgànica, gestió holística, permacultura, gestió orgànica del sòl i tot un seguit d’eines que anomenem «agricultura regenerativa». Fundador i codirector de la consultoria Agroassessor Consultors Tècnics SL i director tècnic, entre d’altres, de Can Font i Olirium, a l’Empordà, i Son Felip i Algaiarens, a Menorca. Des de fa anys, és divulgador del model regeneratiu mitjançant formacions i conferències i col·laborador habitual del diari Menorca.

Belén Gopegui va néixer a Madrid en 1963. En 1993, l´editorial Anagrama va publicar la seva primera novel·la, La escala de los mapas. Van seguir, entre altres títols, Tocarnos la cara (1995), La conquista del aire (1998), Lo real (2001), El lado frío de la cama (2004), El padre de Blancanieves (2007) i Deseo de ser punk (2009), tots ells publicats recentment per Debolsillo.Random House ha publicat Acceso no autorizado (2011), El comité de la noche (2014), Quédate este día y esta noche conmigo (2017) i l´edició commemorativa del XXV aniversari de La escala de los mapas. Rompiendo algo (Edicions Universitat Diego Portales, 2014; Debolsillo, 2018) reuneix una selecció dels seus articles i assajos. El murmullo (Debat, 2023), és el seu llibre més recent.

Filòsof i historiador de l´art, és un dels pensadors europeus més interdisciplinaris. És professor de la École donis Hautes Études en Sciences Socials (EHESS) de París. Destaca per haver estudiat àmpliament els usos i els significats de les imatges en la cultura contemporània, especialment quant a la seva dimensió ètica, política i simbòlica. Ha realitzat obres d´especial rellevància, com a Imágenes pese a todo: una historia visual del Holocausto (Paidós, 2004) o Cuando las imágenes toman posición (Antonio Machado Libros, 2008). Recentment ha publicat Pasar, cueste lo que cueste (Shangrila, 2018), un llibre fruit de la col·laboració amb la poetessa grega Niki Giannari, on fa abstracció de la situació dels refugiats i pensa els conceptes de pària, apàtrida i migrant. També els llibres Desear desobedecer: lo que nos levanta(I) i Imaginar recomenzar: lo que nos levanta (II), i enguany La Fabriqui donis émotions disjointes (Els Éditions de Minuit, 2024). Així mateix, ha estat comissari d´exposicions com a L´Empreinte per al Centri Georges-Pompidou (París, 1997, en col·laboració amb Didier Semin) ; Fables du lieu, per a Le Fresnoy - Studio national donis arts contemporains (Tourcoing, 2001) ; Atles en el Museu Nacional Centre d´Art Reina Sofia (Madrid, 2010) o Soulèvements en el Jeu de Paume (París, 2016), que es va presentar també en el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb el títol Insurrecciones (Barcelona, 2017).

Caspar Henderson és un escriptor i periodista britànic. El seu treball ha aparegut en publicacions com el Financial Times, el Independent, New Scientist o el Nova York Review of Books. De 2002 a 2005, va ser editor sènior d´Opendemocracy.com. En 2009 va rebre el premi Roger Deakin del Gremi d´Autors del Regne Unit i, en 2010, el premi Jerwood de la Reial Societat de Literatura de Gran Bretanya. A més, va ser nominat al premi Winton, que reconeix obres de divulgació científica de la Reial Societat de Londres per a l´Avanç de la Ciència Natural. Actualment viu a Oxford (Anglaterra).

Cristina Oñoro (Madrid, 1979) és professora en la Universitat Complutense de Madrid. Doctora europea en Teoria de la literatura i Literatura comparada, i llicenciada en Filosofia, ha estat docent i investigadora postdoctoral en la Université de Strasbourg. Les seves línies de recerca giren entorn de la literatura escrita per dones, la narrativa i el teatre contemporanis, i les relacions entre filosofia i creació literària. En el seu treball combina l´assaig amb la narració per a acostar a un públic ampli els temes que l´apassionen. En els últims anys ha desenvolupat una important activitat divulgativa a través dels clubs de lectura que ha dirigit en llibreries i institucions culturals de Madrid. És autora de diverses publicacions especialitzades, entre les quals destaca l´assaig Enrique Vila-Matas. Juegos, ficciones, silencios(Visor Llibres, 2015).

Thomas Meyer es va doctorar en la LMU Munic. Ha estat professor a Alemanya i a l´estranger i en l´actualitat ensenya filosofia a Munic. El focus de les seves recerques i publicacions és el segle XX. Ha estat l´editor de diversos dels escrits de Hannah Arendt.