Autores i autors

Pilar Adón va néixer a Madrid en 1971. L´any 2022 va publicar a Galaxia Gutenberg la novel·la De bestias y aves, que va ser guardonada amb el Premi Nacional de Narrativa, el Premi de la Crítica, el Premi Francisco Umbral al Llibre de l´Any i el Premi Cálamo Otra Mirada, i que ha estat traduïda a diverses llengües. Ha publicat les novel·les Las efímeras (Galaxia Gutenberg, 2015) i Las hijas de Sara (Alianza, 2003), així com el relat llarg il·lustrat Eterno amor (Páginas de Espuma, 2021) i els llibres de relats La vida sumergida (Galaxia Gutenberg, 2017), El mes más cruel (Impedimenta, 2010), pel qual va ser Nuevo Talento Fnac, i Viajes inocentes (Páginas de Espuma, 2005), pel qual va obtenir el Premi Ojo Crítico de Narrativa. Ha publicat a La Bella Varsovia la seva poesia reunida Las Huidas. 1998-2024 i els poemaris Da dolor (2020), Las órdenes (Premio Libro del Año 2018 del Gremio de Libreros de Madird), Mente animal (2014) i La hija del cazador (2011). Ha traduït obres de Penelope Fitzgerald, John Fowles, Iris Murdoch i Edith Wharton, entre altres.

Nascuda el 1987 a Cardedeu, és llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Creació Literària per la UPF. El 2017 publica el recull de contes Estàndards (Angle), guanyador del Premi Literari Vila d’Ascó. El 2019 va publicar El camí dels esbarzers (Angle) i el 2021 la novel·la Amor i no (Angle), totes dues molt ben rebudes per la crítica i amb diverses edicions. L’any 2023 va publicar la novel·la curta Ho, ho, ho: una altra història de Nadal (Univers). El 2020 es va estrenar en literatura infantil amb Capgirat (Bindi Books), un àlbum il·lustrat per Cinta Vidal i el 2022 va publicar En Parallamps, il·lustrat per Berta Cusó. Actualment és professora al Laboratori de Lletres de Barcelona i a l’Ateneu Barcelonès.

Doctora en Literatures Hispàniques per la Universitat de North Carolina-Chapel Hill (els Estats Units). Ha estat professora titular de Literatura en Lehigh University (Pennsilvània) fins a 2015. Com a part de la seva recerca acadèmica va publicar nombrosos articles i l´assaig Displaced Memories: The Poetics of Trauma in Argentine Women Writers. En 2016 va publicar a Galaxia Gutenberg El eco de los disparos: Cultura y memoria de la violencia, un assaig que reivindica la cultura com a eina per a dirimir el passat de violència a Euskadi. Al setembre de 2017 va sortir a la llum la seva primera novel·la, Mejor la ausencia (Galàxia Gutenberg), una indagació a l´Euskadi postindustrial dels anys vuitanta que ha estat guardonada amb el Premi 2018 al millor llibre de l´any de ficció del Gremio de Libreros de Madrid. Publica en 2019 la seva segona novel·la, Formas de estar lejos, i en 2021 Los ojos cerrados (guanyadora del Premi Euskadi de Literatura), totes dues en aquest mateix segell. Ha realitzat, juntament amb José Ovejero, el documental Vida i ficción (2017). Col·labora regularment en els principals mitjans espanyols. El seu llibre més recent és Maddi y las fronteras (Galaxia Gutenberg, 2023).

Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en Història, amb especialitat en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona. L’any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell (amb nova edició de Columna el 2020), situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2010 va participar en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, coordinada per Lolita Bosch (Empúries/Anagrama). El 2012 publica Els anys robats (Columna), un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. L’hospital dels pobres (Columna) és la seva tercera obra, publicada el 2014, una novel·la coral ambientada als primers anys del segle xx durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 2015 rep el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb l’obra Temps de família, sobre una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, i el 2018 publica Passatge al nou món, una travessia transatlàntica el 1918 que porta la seva protagonista barcelonina a una nova vida a la Patagònia argentina.           Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a més d’algun títol que ho ha estat a l’alemany. Compagina l’escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, i també fa col·laboracions en llibres col·lectius i en revistes i participa en activitats literàries, xerrades, taules rodones, clubs de lectura, certàmens literaris i en l’organització de rutes literàries.   (Web) taniajuste.com (Twitter) @TaniaJuste

Maria Nicolau és cuinera d´ofici i per vocació. Ha treballat més de vint anys en nombrosos restaurants d´Espanya i França, i ara viu, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena naturalesa al nord de Barcelona. Ha escrit Cuina o barbàrie (2022), és col·laboradora habitual en ràdio i televisió i autora de la columna «A gust» en la secció de gastronomia d´El País. @malbercocs

Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, Barcelona, 1963) va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Ha escrit les novel·les: El pintor de Flandes, La detective miope, Miss Fifty i la sèrie policíaca protagonitzada per la comissària hispà-alemanya Cornelia Weber-Teixidor. En Siruela ha publicat, en coautoria amb Sabine Hofmann, les novel·les policíaques Don de lenguas i El gran frío traduïdes amb gran èxit a diferents idiomes.

Simon Reynolds (Londres, 1963) és un dels periodistes musicals i crítics culturals més influents del nostre temps. En els seus escrits ha tractat temes com la cultura de les drogues, el gènere, les classes socials, la raça i la sexualitat en estreta relació amb la música. Va començar la seva carrera escrivint per a Melody Maker a mitjan anys vuitanta, i des de llavors ha col·laborat en diversos mitjans com The New York Times, Village Voice, Rolling Stone, Spin, The Guardian, The Observer, Artforum, The Wire, Mullo i Uncut. Entre els seus llibres es troben: Después del rock. Psicodelia, postpunk, electrónica y otras revoluciones inconclusas (Caixa Negra, 2010), Retromanía. La adicción del pop a su propio pasado (Caixa Negra, 2012), Postpunk. Romper todo y empezar de nuevo (Caixa Negra, 2013), Energy Flash. Un viaje a través de la música rave y la cultura del baile (2014), Como un golpe de rayo. El glam y su legado, de los setenta al siglo XXI (Caixa Negra, 2017) i Futuromanía (Caixa Negra, 2024). Viu als Estats Units.

Wolfram Eilenberger és un filòsof i autor d´èxit internacional. És el fundador de Philosophie Magazin i presenta el programa de televisió Sternstunde Philosophie en la cadena pública suïssa SRF. En 2018 es va publicar a Alemanya el seu llibre Tiempo de magos, best seller en diferents països, que va obtenir el prestigiós Prix du Meilleur Livre Étranger a França. Ha estat traduït a més de vint idiomes. Eilenberger col·labora assíduament en moltes publicacions, com Die Zeit, Der Spiegel i Cicero, i ha fet classes en la Universitat de Toronto, la Indiana University Bloomington i la Universitat de les Arts de Berlín.¿Sufren las piedras? (Taurus, 2023) és el seu llibre més recent.

(Vilajuïga, 1980) Pagès de novena generació i pare de tres fills. Enginyer tècnic agrícola especialitzat en agricultura orgànica, gestió holística, permacultura, gestió orgànica del sòl i tot un seguit d’eines que anomenem «agricultura regenerativa». Fundador i codirector de la consultoria Agroassessor Consultors Tècnics SL i director tècnic, entre d’altres, de Can Font i Olirium, a l’Empordà, i Son Felip i Algaiarens, a Menorca. Des de fa anys, és divulgador del model regeneratiu mitjançant formacions i conferències i col·laborador habitual del diari Menorca.

Belén Gopegui va néixer a Madrid en 1963. En 1993, l´editorial Anagrama va publicar la seva primera novel·la, La escala de los mapas. Van seguir, entre altres títols, Tocarnos la cara (1995), La conquista del aire (1998), Lo real (2001), El lado frío de la cama (2004), El padre de Blancanieves (2007) i Deseo de ser punk (2009), tots ells publicats recentment per Debolsillo.Random House ha publicat Acceso no autorizado (2011), El comité de la noche (2014), Quédate este día y esta noche conmigo (2017) i l´edició commemorativa del XXV aniversari de La escala de los mapas. Rompiendo algo (Edicions Universitat Diego Portales, 2014; Debolsillo, 2018) reuneix una selecció dels seus articles i assajos. El murmullo (Debat, 2023), és el seu llibre més recent.

Filòsof i historiador de l´art, és un dels pensadors europeus més interdisciplinaris. És professor de la École donis Hautes Études en Sciences Socials (EHESS) de París. Destaca per haver estudiat àmpliament els usos i els significats de les imatges en la cultura contemporània, especialment quant a la seva dimensió ètica, política i simbòlica. Ha realitzat obres d´especial rellevància, com a Imágenes pese a todo: una historia visual del Holocausto (Paidós, 2004) o Cuando las imágenes toman posición (Antonio Machado Libros, 2008). Recentment ha publicat Pasar, cueste lo que cueste (Shangrila, 2018), un llibre fruit de la col·laboració amb la poetessa grega Niki Giannari, on fa abstracció de la situació dels refugiats i pensa els conceptes de pària, apàtrida i migrant. També els llibres Desear desobedecer: lo que nos levanta(I) i Imaginar recomenzar: lo que nos levanta (II), i enguany La Fabriqui donis émotions disjointes (Els Éditions de Minuit, 2024). Així mateix, ha estat comissari d´exposicions com a L´Empreinte per al Centri Georges-Pompidou (París, 1997, en col·laboració amb Didier Semin) ; Fables du lieu, per a Le Fresnoy - Studio national donis arts contemporains (Tourcoing, 2001) ; Atles en el Museu Nacional Centre d´Art Reina Sofia (Madrid, 2010) o Soulèvements en el Jeu de Paume (París, 2016), que es va presentar també en el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb el títol Insurrecciones (Barcelona, 2017).

Caspar Henderson és un escriptor i periodista britànic. El seu treball ha aparegut en publicacions com el Financial Times, el Independent, New Scientist o el Nova York Review of Books. De 2002 a 2005, va ser editor sènior d´Opendemocracy.com. En 2009 va rebre el premi Roger Deakin del Gremi d´Autors del Regne Unit i, en 2010, el premi Jerwood de la Reial Societat de Literatura de Gran Bretanya. A més, va ser nominat al premi Winton, que reconeix obres de divulgació científica de la Reial Societat de Londres per a l´Avanç de la Ciència Natural. Actualment viu a Oxford (Anglaterra).

Cristina Oñoro (Madrid, 1979) és professora en la Universitat Complutense de Madrid. Doctora europea en Teoria de la literatura i Literatura comparada, i llicenciada en Filosofia, ha estat docent i investigadora postdoctoral en la Université de Strasbourg. Les seves línies de recerca giren entorn de la literatura escrita per dones, la narrativa i el teatre contemporanis, i les relacions entre filosofia i creació literària. En el seu treball combina l´assaig amb la narració per a acostar a un públic ampli els temes que l´apassionen. En els últims anys ha desenvolupat una important activitat divulgativa a través dels clubs de lectura que ha dirigit en llibreries i institucions culturals de Madrid. És autora de diverses publicacions especialitzades, entre les quals destaca l´assaig Enrique Vila-Matas. Juegos, ficciones, silencios(Visor Llibres, 2015).

Thomas Meyer es va doctorar en la LMU Munic. Ha estat professor a Alemanya i a l´estranger i en l´actualitat ensenya filosofia a Munic. El focus de les seves recerques i publicacions és el segle XX. Ha estat l´editor de diversos dels escrits de Hannah Arendt.

Nascut a Sant Julià de Vilatorta en 1982, és autor de les novel·les Crònica d’un delicte menor (L’Albí, 2012), Afores (Edicions de 1984, 2017), Estigmes (Edicions de 1984, 2019) i L’endemà de la teràpia (Edicions de 1984, 2020), del llibre de poemes Òsties (AdiA Edicions, 2017) i de diverses publicacions de contes i articles. També és editor de Mals Herbes, una de les editorials independents més destacades del país, on ha construït al llarg dels anys un saber molt específic sobre aquelles obres de la literatura catalana que han quedat fora del cànon. Ha estat el curador de les antologies Savis, bojos i difunts: el conte decadentista a Catalunya (1895-1930) i Bromistes, tramposos i mentiders: antologia del realisme màgic català (1923-1945). En la Escola Bloom va impartir el seminari «Clásicos fuera del canon», sobre literatura catalana no realista.

Jessica Anthony viu a Maine i imparteix classes en Bates College. És l´autora de The Convalescent i Chopstick, una novel·la multimèdia creada en col·laboració amb el dissenyador Rodrigo Corral. Els seus contes han aparegut en publicacions com Best New American Voices, Best American Nonrequired Reading o New American Writing entre altres i ha rebut beques d´institucions com la fundació nord-americana Creative Capital o la italiana Bogliasco.

Influent historiador britànic especialitzat a Itàlia, Espanya i la resta de regnes del Mediterrani durant l´Edat mitjana i el Renaixement. Descendent de jueus sefardites, és professor d´Història del Mediterrani en la Universitat de Cambridge, membre de la British Academy i de l´Acadèmia Europaea. D´entre la seva vasta bibliografia cal destacar "El gran mar. Una historia humana del Mediterráneo" (2013) que es va convertir en un veritable èxit de vendes.

Timothy Morton ocupa la càtedra Rita Shea Guffey d´anglès en la Universitat de Rice. Ha col·laborat amb Björk, Olafur Eliasson, Jennifer Walshe, Haim Steinbach i Pharrell Williams. És autor de Humankind: Solidarity with Nonhuman People (Vers, 2017), Dark Ecology: For a Logic of Future Coexistence (Columbia, 2016), Nothing: Three Inquiries in Buddhism (Chicago, 2015), Hyperobjects: Philosophy and Ecology after the End of the World (Minnesota, 2013), Realist Magic: Objects, Ontology, Causality (Open Humanities, 2013), The Ecological Thought (Harvard, 2010), Ecology without Nature (Harvard, 2007), vuit llibres més i 200 assajos sobre filosofia, ecologia, literatura, música, art, arquitectura, disseny i alimentació. En 2014 Morton va impartir el cicle de conferències Wellek de l´Institut de Teoria Crítica.

Va néixer a Buenos Aires en 1978. Els seus dos primers llibres de contes, antologados en Ocells en la boca i altres contes van obtenir els premis Fons Nacional de les Arts i Casa de les Amèriques 2008. La seva primera novel·la, Distancia de rescate (2014), va ser nominada al Premi Booker Internacional, va obtenir els premis Shirley Jackson i Tournament of Books com a millor llibre publicat aquest any als Estats Units i va ser portada al cinema per Claudia Llosa per a Netflix. En 2018 va publicar la seva segona novel·la, Kentukis, nominada també al Premi Booker Internacional. Siete casas vacías (2015), el seu següent volum de contes, va obtenir el Premi Narrativa Breu Rivera del Duero i el National Book Award en 2022. El seu últim llibre és El buen mal (2025). Ha obtingut també importants guardons per la seva carrera, com el Premi Konex de l´Argentina per la seva trajectòria com a contista, i el Premi Iberoamericà José Donoso. Alguns dels seus contes han estat publicats en revistes com The New Yorker, Harper’s Magazine, Granta, McSweeney’s i The Paris Review, i han estat guardonats, entre altres, amb els premis Haroldo Conti, Juan Rulfo i O’Henry. Traduïda a quaranta llengües, Samanta Schweblin resideix des de fa més de deu anys a Berlín, des d´on escriu i ensenya escriptura creativa.

Va néixer a Buenos Aires en 1989. És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Buenos Aires, on s´exerceix com a docent. Ensenya, a més, escriptura en la Universitat Nacional de les Arts. Com a periodista, col·labora en La Nació, Infobae, Amfíbia, Orsai i Vice, entre altres mitjans. En 2017 va publicar el llibre de poemes Reconocimiento de terreno i en 2018 va guanyar el premi Ficcionrs al millor llibre de contes inèdits, atorgat pel Ministeri de Cultura de l´Argentina, per Nadie vive tan cerca de nadie.