Autores i autors

(Reus, 1976) és periodista. Ha fet ràdio, televisió i mitjans digitals a Catalunya i Mallorca. Actualment, forma part de l’equip d’El matí de Catalunya Ràdio, on elabora informació i guions en l’àmbit de la Cultura. L’apassiona llegir i explicar històries, i Diguem-ne amor és el seu primer llibre.

Beatriz Serrano és periodista i escriptora. Va néixer a Madrid en 1989, encara que es va criar a la ciutat de València. Ha desenvolupat la seva carrera en el periodisme digital; els seus articles han aparegut en mitjans com BuzzFeed, Vanity Fair, GQ, Vogue, S Moda o El País. A més, juntament amb l´escriptor Guillermo Alonso, codirigeix el pòdcast Arsènic Caviar, que va ser guardonat amb el premi Ondas Globals del Pòdcast en la categoria de Mejor Conversacional. En 2023 va publicar la seva primera novel·la, El descontento (Temas de hoy), que en 2025 serà traduïda a més de deu idiomes. Aquesta que té entre les seves mans és la seva segona novel·la.

Carlos del Amor va néixer a Múrcia en 1974 i viu a Madrid des de l´any 2000. Llicenciat en periodisme per la Universitat Carles III de Madrid i diplomat en Documentació per la Universitat de Múrcia, és coneguda la seva labor periodística, sempre lligada a RTVE i enfocada a la cultura. És habitual veure-li cobrir els festivals de cinema més importants del món i passejar pels principals museus oferint unes cròniques molt recognoscibles, que li situen com una de les veus més importants del periodisme cultural del nostre país. Prova d´ells són els premis internacionals aconseguits pel seu documental Revelando a Dalí. Recentment ha dirigit la sèrie La matemática del espejo. Ha impartit xerrades i conferències en nombroses universitats. En 2013 va debutar en la literatura amb el llibre de contes La vida a veces; un d´aquests relats, «EL trastero», va ser portat al cinema. En 2015 arribaria la seva primera novel·la, El año sin verano, i en 2017 Confabulación. Emocionar-te. La doble vida dels quadres va obtenir el premio Espasa 2020. En 2022 va publicar Retratarte. Totes dues obres van suposar la consolidació de Del Amor com un dels millors comptadors d´històries, siguin aquestes inventades o reals.

Andreu Claret Serra és periodista i escriptor, nascut a Acs (França, 1946) en una família de republicans exiliats, va començar a exercir la professió sota el franquisme a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central i director a Catalunya d’aquesta agència de premsa. Ha col·laborat als principals mitjans de comunicació catalans, entre altres La Vanguardia, el diari Avui, El matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas, i el programa Aquí, amb Josep Cuní, de la SER. És membre del comitè editorial d’El Periódico i del consell consultiu del Diplocat. Va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Egipte. Ha publicat una trilogia de novel·les sobre la Guerra Civil a Catalunya: El secret del brigadista (2008), El cònsol de Barcelona (2019), amb la qual va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica i de la qual s’han publicat tres edicions, i 1939. La caiguda de Barcelona (2021). També és autor de Venjança (2017), ambientada a l’Alexandria dels temps d’Hipàtia.

Javier Cercas va néixer en Ibahernando (Càceres), en 1962. La seva obra inclou les novel·les El móvil, El vientre de la ballena, Soldados de Salamina, La velocidad de la luz, publicades en el seu moment per Tusquets Editores, a més de Anatomía de un instante, Las leyes de la frontera, El impostor y El monarca de las sombras. Amb Terra Alta va guanyar el Premi Planeta 2019, i va obtenir un gran èxit de crítica i de públic. Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta idiomes i han obtingut nombrosos premis nacionals i internacionals, com el Prix Ulysse, el Premi Internazionale del Salone del Llibre di Torino, el Premi Friuladria, el Premi Internazionale Città di Vigevano, el Premi Sicília o el Premi Internazionale Ennio Flaiano.

Toni Cruanyes és editor i presentador del TeleNotícies Vespre de TV3. Llicenciat en Ciències Polítiques i Periodisme (UAB) ha estat corresponsal a Londres i París i enviat especial a Washington, L´Havana, Buenos Aires i Brussel·les, entre altres ciutats. Va treballar al World Service de la BBC (1999-2003) i a la ràdio de Nacions Unides a Nova York (2004). Ha publicat Un antídot contra l´extrema dreta (premi Joan Fuster d´Assaig 2012), De Tony Blair a Zapatero. Una autòpsia de l´esquerra europea i El llarg adeu de Pinochet. Va ser director adjunt del diari Avui (2007-2009) i actualment col·labora a "El Suplement" de Catalunya Ràdio.

Miguel Noguera (Gran Canària, 1979) va residir dels tres als divuit anys a Mallorca, i es va establir definitivament a Barcelona per a estudiar Belles Arts. Allí va treballar com a cambrer i teleoperador, tantejant fins i tot la possibilitat de opositar a auxiliar administratiu. Els vídeos dels seus primers Ultrashows, perfomances en les quals declamava les seves anotacions en llocs inusitats, van cridar l´atenció de Manel Fuentes, que li va oferir una breu secció setmanal en Catalunya Ràdio. Va publicar Hervir un oso amb Jonathan Millán (Bellesa Infinita, 2011) i poc després es va convertir en auotr de Blackie Books, amb la qual ha publicat vuit llibres. Des de 2011 duu a terme regularment el seu espectacle Ultrashow en diferents teatres del país.

Estel Solé Casadellà (Molins de Rei, 1987) és escriptora, actriu, productora i directora cultural. Com a escriptora ha publicat poesia, teatre, novel·la i contes infantils. En 2011 va rebre el Premi Amadeu Oller pel seu poemari Dones que somiaven ser altres dones. La seva obra de teatre Animales de compañía va ser un èxit al nostre país, va tenir gira internacional i es va produir a Mèxic, Madrid i Panamà. Este trozo de vida és la seva segona novel·la. Actualment és codirectora del cicle Perifèria Cultural. Escriu setmanalment articles d´opinió en VilaWeb, col·labora en programes de Catalunya Ràdio i de TV3. També forma part de la junta directiva d´Òmnium Cultural.

Paula Bonet (Vila-real, 1980), llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, va completar la seva formació a Santiago de Xile, Nova York i Urbino. El seu treball se centra en la pintura, el gravat i l´escriptura. Ha realitzat exposicions a Barcelona, Madrid, Porto, París, Londres, Brussel·les, Urbino, Berlín, Santiago de Xile, València, Miami i Ciutat de Mèxic. És autora dels llibres Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End, 813, La Sed i Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión. A l´octubre de 2018 va rebre la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana.

Xita Rubert va néixer a Barcelona l´any1996, i va créixer entre Catalunya i Galicia. Va començar els seus estudis de Literatura a Barcelona i es va llicenciar en Filosofia i Literatura per la Universitat de Warwick, després de realitzar estades d´estudis en universitats com La Sorbona (París). Actualment s´està doctorant en Literatura Comparada becada per la Universitat de Princeton, on imparteix classes sobre les relacions entre filosofia, literatura i medicina. Ha rebut guardons com l´Ánxel Casal, en la modalitat de teatre, o el Premi de Relats de la Cité International Universitaire de París, i ha estat finalista del Premi Ana María Matute de Relat per «Flores para el bailarín», inclòs en el volum col·lectiu Patas de astracán y relatos finalistas (Edicions Torremozas). Ha escrit articles i ha impartit conferències sobre Clarice Lispector, Leonardo da Vinci o Martin Heidegger a revistes i institucions estrangeres i espanyoles com Iowa Literaria, Cité Unie o l´Ateneu Barcelonès. Des de l´any 2017 col·labora com a lectora editorial de llengües estrangeres a Penguin Random House. Mis días con los Kopp és la seva primera novel·la.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950) ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L´home de la maleta (2011), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi. L´any 1994 rep els premis Crítica Serra d´Or, Prudenci Bertrana i Lletra d´Or per la novel·la Les hores detingudes. També és autor dels aplecs de relats Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006). Col·laborador habitual de premsa, ràdio i televisió, actualment participa al programa de ràdio El matí de Catalunya Ràdio amb l´espai diari «Entre paraules» de divulgació del llenguatge. També és articulista de La Vanguardia. La seva curiositat per les paraules l´ha dut a escriure llibres com Marques que marquen (2015). Amb el pseudònim de "Lo Gaiter del Besòs" ha escrit i publicat poesia satírica, que ha reunit en els llibres Sach de gemechs (1989) i Botifarra de pagès (2013).

Najat El Hachmi va néixer a Beni Sidel, el 1979. Filla d’una família musulmana marroquina, quan tenia vuit anys es va traslladar a Vic, ciutat on va créixer. Va cursar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. Ha fet de mediadora cultural a Vic i de tècnica d’acollida a Granollers. Va publicar el seu primer llibre el 2004, Jo també sóc catalana. El 2008 va guanyar el premi Ramon Llull amb L’últim patriarca, també premiada amb el Prix Ulysse i finalista del Prix Méditerranée étranger 2009. Aquesta novel·la ha estat traduïda a deu llengües. El 2011 va publicar La caçadora de cossos. Amb La filla estrangera (2015) va obtenir el Premi BBVA Sant Joan i el Premi Ciutat de Barcelona. De Mare de mel i llet (2018), la filòloga Mita Casacuberta en va dir: «Hi ha tres personatges femenins a la literatura catalana: la Mila, la Colometa i la Fatima». A l’assaig Sempre han parlat per nosaltres (2019) denuncia les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones. La versió castellana de Dilluns ens estimaran, la seva nova novel·la, ha rebut el Premi Nadal.

Manuel Vilas (Barbastro, 1962) és poeta i narrador. Entre els seus llibres de poesia destaquen El cielo (2000), Resurrección (2005; XV Premi Jaime Gil de Biedma), Calor (2008; VI Premi Fray Luís de León), Gran Vilas (2012; XXXIII Premi Ciutat de Melilla), El hundimiento (2015; XVII Premi Internacional de Poesia Generació del 27) i Roma (2020). La seva poesia reunida es va publicar en 2010 amb el títol Amor, i la seva Poesía completa en 2018; en 2022 Lumen va publicar l´antologia Una sola vida. És autor de les novel·les España (2008; 2019), que va ser triada per la revista Quimera com una de les deu novel·les en espanyol més importants de la primera dècada del segle XXI; Aire Nuestro (2009; Premi Cálamo); Los inmortales (2012); El luminoso regalo (2013); Ordesa (2018; Prix Femina Étranger 2019, Premi Arts & Letras de El Heraldo, millor llibre de l´any per a Babelia); Alegría (2019), i Los besos (2021). També ha escrit llibres de relats com Zeta (2002) i Set-cents milions de rinoceronts (2015). Ha recopilat els seus estats de Facebook en Listen to em (2013). En 2016 es va editar la crònica Lou Reed era español, i en 2017 el llibre autobiogràfic América. A més dels citats, ha guanyat el X Premi Llanes de Viatges i el Premio de las Letras Aragonesas (2015). La seva obra figura en les principals antologies nacionals tant de poesia com de narrativa. Escriu habitualment en premsa.

Sandra Freijomil (Barcelona, 1975) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i ha cursat Narrativa i Novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha guanyat diversos premis de relat breu i el seu bloc va ser guardonat com a millor Blog de Creació Literària Vila de Lloret 2019. Col·labora amb Catorze. Ha publicat les novel·les La forma de les paraules (2019) i Les mares no abandonen (Univers 2021. Premi Pollença de Narrativa); i el relat experiencial d’una mare davant la dislèxia del seu fill: El jugador dislèctic (La Campana, 2022).

Sara Mesa (Madrid, 1976) des de nena resideix a Sevilla. En Anagrama s´han publicat des de 2012 les novel·les Cuatro por cuatro (finalista del Premi Herralde de Novel·la): «Una escriptura nua i freda, repleta d´imatges poderoses que desassosseguen en la mateixa mesura que magnetizan» (Marta Sanz, El Confidencial); Cicatriu (Premi L´Ull Crític de Narrativa): «Una veritable revelació» (J. M. Guelbenzu, El País); «Sara Mesa aixeca una literatura d´alt voltatge treballada amb precisió d´orfebre» (Rafael Chirbes); la recuperada Un incendio invisible: «Demostra ser una creadora molt exigent. Una novel·la que funciona com els bons contes perquè conté molt més del que diu» (J. M. Pozuelo Yvancos, ABC); Cara de pan: «Una petita obra mestra de la narrativa» (J. Ernesto Ayala-Dip, Qué Leer); Un amor: «Les seves arestes es presenten sota una prosa de neteja desconcertant, escarida, àgil: es llegeix amb la velocitat que associem al gaudi, però en tancar-lo ens trobem desemparats. Una novel·la magnífica» (Nadal Suau, El Cultural) i La familia:«Ha escrit algunes de les històries més tèrboles de la literatura actual. Ara arremet contra els falsos somnis de benestar en La familia… En el seu nou llibre, l´humor matisa el desassossec que recorre tota la seva obra… Existeix una constant en la seva obra des dels seus inicis que, a més d´amb els abusos de poder, té a veure amb la doble vida dels personatges.» (Laura Fernández, El País - Babelia) el molt celebrat volum de relats Mala letra: «Cuatro por cuatro, Cicatriz i Mala letra de Sara Mesa protagonitzen des de fa mesos l´escena literària espanyola» (Christopher Domínguez Michael, Letras Libres); i el breu assaig Silencio administrativo: «Una reflexió sobre l´impacte brutal de la pobresa en els individus que la sofreixen i sobre les actituds imperants enfront d´ells en la nostra societat. Especialment indicat per als qui pensen que ells no tenen prejudicis» (Edurne Portela, El País).

Emili Manzano Mulet (Palma, 1964). Va estudiar Filologia Hispànica a Barcelona, ciutat on va residir durant molts anys dedicat al periodisme. Va escriure als diaris ABC, La Vanguardia i El País i va dirigir i presentar espais televisius de divulgació cultural (Saló de lectura, L’hora del lector, Amb filosofia), una tasca que el va fer mereixedor de guardons com el Premio Ondas o el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya. Ha produït i dirigit documentals consagrats a figures com Enrique Vila-Matas, Miquel Barceló, Eduardo Mendoza, Andreu Vidal i Pere Joan. Viu a Mallorca, on ocupa el temps amb la traducció d’autors francesos (Céline, Modiano, Simenon), la cria de cans raters i l’escriptura. És autor d’un llibre de contes, Pinyols d’aubercoc (L’Avenç, 2007, 2020 i audiollibre narrat per l’actor Toni Gomila). A Anagrama ha publicat Me´n record.

Milena Busquets va néixer a Barcelona l´any 1972. Va estudiar al Liceu Francès i es va llicenciar en Arqueologia en l´University College de Londres. Va treballar durant molts anys en el món editorial i viu a Barcelona amb els seus dos fills. Ha publicat les novel·les Hoy he conocido a alguieni, en Anagrama, También esto pasará, un irresistible èxit de vendes i crítica, que s´ha traduït en més de trenta països, en prestigiosos segells literaris. D´aquesta segona obra, la crítica ha dit: «Brillant, lúcida, commovedora, nua i dolguda memòria de l´adeu» (Juan Marsé); «Una novel·la en la qual, com en la bona literatura, res sona a literatura, tot sona a veritat» (Javier Cercas); «Un llibre genial» (Carme Riera); «Un passeig per l´amor i la mort, un llibre sobre el desig» (Gustavo Martín Garzo); «Un llibre especial i irrepetible... T´hipnotitza des del principi» (Carlos Zanón, El País); «Prosa evocadora i sensibilitat a flor de pell... Una meritòria obra veritablement literària que no aspira només a passar, sinó a quedar-se» (Antonio Lozano, La Vanguardia). També en Anagrama s´ha publicat la recopilació de textos periodístics Hombres elegantes y otros artículos: «És deliciós» (Alberto Olmos); «Aquests suggestius textos formulen un personal recorregut estètic... Enginyosa amenitat i crítica agudesa» (Jesús Ferrer, La Razón).

Escriptor i guionista, Pierre Lemaitre (París, 1951) va estudiar Psicologia, va crear una empresa de formació pedagògica i va impartir classes de literatura. Autor tardà, en 2006 va guanyar el premi a la primera novel·la policíaca en el festival de Cognac amb Irène, primer lliurament d´una sèrie protagonitzada pel comandant Camille Verhoeven que inclou Alex (2011, CWA Dagger 2013, entre molts guardons, i portada al cinema amb èxit), Rosy & John (2011) i Camille (2012, CWA Dagger 2015, entre altres honors), una saga de gran reconeixement internacional a la qual Lemaitre ha posat un emotiu colofó amb el seu Diccionario apasionado de la novela negra (Salamandra, 2022), un documentat i emotiu homenatge al gènere negre. Consagrat com un dels escriptors més populars del moment, amb més de tres milions de lectors a tot el món, la seva carrera literària va fer un tomb sorprenent amb l´aparició de Nos vemos allá arriba (Premi Goncourt 2013, entre un reguitzell de distincions), primer volum de la seva aclamada trilogia sobre el període d´entreguerres titulada «Los hijos del desastre» i editada per Salamandra, que segueix amb Los colores del incendio (2018) i El espejo de nuestras penas (2020). Completen la seva obra, traduïda a més de trenta idiomes, les novel·les Vestido de novia (2014), Tres días y una vida (Salamandra, 2016), Recursos inhumanos(2017), La gran serpiente (Salamandra, 2022) i El ancho mundo (Salamandra, 2023), el primer lliurament d´una nova saga titulada «Los años gloriosos».

María Fasce (Buenos Aires, 1969) és escriptora i directora literària d´Alfaguara, Lumen i Reservoir Books i viu a Madrid. Ha treballat com a traductora, periodista i crítica literària i cinematogràfica. Va publicar els llibres de relats La felicidad de las mujeres (Premi del Fons Nacional de les Arts 1999), A nadie le gusta la soledad (2007) i Un homnre bueno (Premi del Govern de la Ciutat de Buenos Aires a llibre de relats inèdit i Premi Iberoamericà Talls de Cadis 2015); les novel·les La verdad según Virginia (2003), La naturaleza del amor(2008), La mujer de Isla Negra (2015) i Las vidas de Elena, finalista del Premi de Novel·la Cafè Gijón 2021. Amb Dos extrañosva guanyar el Premi del Govern de la Ciutat de Buenos Aires a novel·la inèdita i va ser finalista del Premi Nadal. La seva obra de teatre El mar (2006) s´ha representat a Buenos Aires i a Barcelona. Ha participat en diverses antologies, entre les quals figuren Zerfurchtes Land. Neue Erzählungen aus Argentinien, compilada per Patricio Pron, i Les bonnes nouvelles de l’Amérique Latine (amb pròleg de Mario Vargas Llosa). La seva obra ha estat traduïda a nou idiomes. El final del bosque és la seva novel·la més recent.

Rosa Montero va néixer a Madrid i va estudiar Periodisme i Psicologia. Ha publicat les novel·les Crónica del desamor (1979), La función Delta (1981), Te trataré como una reina(1983), Amado Amo (1988), Temblor(1990), Bella y Oscura (1993), La hija del caníbal (1997, Premi Primavera de Novel·la), El corazón del Tártaro (2001), La loca de la casa (2003, premis Qué leer, Grinzane Cavour i Roman Primeur), Historia del Rey Transparente (2005, premis Qué Leer i Mandarache), Instruccionrs para salvar el mundo (2008, Premi dels Lectors del Festival de Literatures Europees de Cognac, França), Lágrimas en la lluvia (2011), Lágrimas en la lluvia. Cómic (2011, Premi al Millor Còmic en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona), La ridícula idea de no volver a verte (2013, Premi de la Crítica de Madrid), El peso del corazón (2015), La carne (2016), Los tiempos del odio (2018), La buena suerte(2020) i El peligro de estar cuerda (2022). També ha publicat el llibre de relats Amantes y enemigos (1998, Premi Cercle de Crítics de Xile), i dos assajos biogràfics: Historias de mujeres —reeditat en edició il·lustrada, revisada i ampliada amb el títol de Nosotras. Historias de mujeres y algo más (2018)— i Pasiones (2000), així com contes per a nens, recopilacions d´entrevistes i articles, i Escribe con Rosa Montero (2017). Des de 1976 escriu en El País, en el qual va ser redactora capdel suplement dominical durant 1980-1981. A més dels esmentats, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Periodisme (1981), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2017), els premis Llegenda de l´Associació de Llibreries de Madrid i Ciutat d´Alcalá de les Arts i les Lletres (2019), el Premi Cedre (2020) i la Medalla d´Or al Mèrit en les Belles Arts (2022). És doctora honoris causa per la Universitat de Puerto Rico i la seva obra està traduïda a més de vint idiomes.