Autores i autors

Marta Cerdà (Barcelona, 1980) és dissenyadora gràfica i treballa en projectes que van de la direcció d’art a la il·lustració i la tipografia. És membre de l’AGI (Alliance Graphique Internationale) i ha rebut premis de l’Art Directors Club, el Type Directors Club i Graffica, entre d’altres. El 2022 va reunir els seus projectes més destacats al llibre Type to Image.

Cristina Rivera Garza. Autora. Traductora. Crítica. Els seus llibres més recents sónAutobiografía del algodón (Literatura Random House, 2020) i Grieving. Dispatches from a Wounded Country (The Feminist Press, 2020, traduït per Sarah Booker, finalista del NBCC Award). En 2020 va obtenir la MacArthur Fellowship. Professora distingida i fundadora del doctorat en Escriptura Creativa en espanyol en la Universitat de Houston.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971). Escriptor i periodista. Llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme, ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República, Enderrock i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008; L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i El primer heroi (2014), que també han estat traduïts a diverses llengües. El 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català, i el conte infantil El nen dibuixat. L’any 2018 va guanyar el Premi Ramon Llull amb La força d’un destí, amb més de 30.000 exemplars venuts i traduïda al castellà, l’anglès, l’holandès i el búlgar.

Paloma Sánchez-Garnica (Madrid, 1962) és llicenciada en Dret i Geografia i Història. Autora de El Gran Arcano (2006) i La brisa de Oriente (2009), la seva novel·la El alma de las piedras (2010) va tenir un gran èxit entre els lectors. Las tres heridas (2012); La sonata del silencio (2014), de la qual es va fer una adaptació per a una sèrie en TVE; Mi recuerdo es más fuerte que tu olvidot (2016); La sospecha de Sofía (2019), i Últimos días en Berlín (2021) han confirmat la seva consagració entre la crítica i els lectors com una escriptora de gran personalitat literària.

Nadia Hafid (Terrassa, 1990) és autora de còmics. Va graduar-se en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va estudiar Arts Aplicades al Mur a l’Escola Llotja. Com a il·lustradora ha treballat per diferents mitjans nacionals i internacionals com The New York Times, The Economist, The New Yorker, The Washington Post, El País, La Vanguardia, Bloomberg illustration o Forbes, entre d’altres. Ha format part de l’exposició Constel·lació gràfica del CCCB dedicada al còmic experimental i d’avantguarda. Ha publicat El buen padre (Sapristi, 2020), obra guanyadora del Premi al Millor Autor Emergent de l’Associació de Crítics de Còmic, i Chacales (Sapristi 2022), reconegut amb el Premi del Ojo crítico de RNE. El seu darrer còmic és Mala olor (Editorial Finestres, 2025), que va guanyar el Premi Finestres de Còmic en Català 2024.

Sabina Urraca (Sant Sebastià, 1984) va passar la seva infància a Tenerife i viu a Madrid des de fa més d´una dècada. Els seus articles, controvertits, directes, armats d´una primera persona radical, són diàriament compartits en Internet per centenars d´usuaris i l´han convertit en una de les veus més personals del present. Venedora d´assegurances, cambrera, guionista, locutora, creativa de televisió i publicitat, talladora de marihuana, Sabina Urraca va començar a col·laborar fa un lustre en mitjans comTentaciones, Vice, Tribus Ocultas, El Comidista, Notodo, Ajoblanco, El Estado Mental, Bostezo y Madriz. Poc després va publicar el fanzine Tus faltas de ortografía hacen llorar al niño Dios. Els grans moments de la seva carrera han estat marcats per diversos problemes legals, entre els quals destaca el affaire Blablacar amb Álvaro de Marichalar. És difícil trobar avui a algú que es pregunti de forma tan genuïna pel món que li envolta. Sabina Urraca ho fa sense perdre de vista la cerca del seu més íntim centre de gravetat permanent.

(Reus, 1976) és periodista. Ha fet ràdio, televisió i mitjans digitals a Catalunya i Mallorca. Actualment, forma part de l’equip d’El matí de Catalunya Ràdio, on elabora informació i guions en l’àmbit de la Cultura. L’apassiona llegir i explicar històries, i Diguem-ne amor és el seu primer llibre.

Beatriz Serrano és periodista i escriptora. Va néixer a Madrid en 1989, encara que es va criar a la ciutat de València. Ha desenvolupat la seva carrera en el periodisme digital; els seus articles han aparegut en mitjans com BuzzFeed, Vanity Fair, GQ, Vogue, S Moda o El País. A més, juntament amb l´escriptor Guillermo Alonso, codirigeix el pòdcast Arsènic Caviar, que va ser guardonat amb el premi Ondas Globals del Pòdcast en la categoria de Mejor Conversacional. En 2023 va publicar la seva primera novel·la, El descontento (Temas de hoy), que en 2025 serà traduïda a més de deu idiomes. Aquesta que té entre les seves mans és la seva segona novel·la.

Carlos del Amor va néixer a Múrcia en 1974 i viu a Madrid des de l´any 2000. Llicenciat en periodisme per la Universitat Carles III de Madrid i diplomat en Documentació per la Universitat de Múrcia, és coneguda la seva labor periodística, sempre lligada a RTVE i enfocada a la cultura. És habitual veure-li cobrir els festivals de cinema més importants del món i passejar pels principals museus oferint unes cròniques molt recognoscibles, que li situen com una de les veus més importants del periodisme cultural del nostre país. Prova d´ells són els premis internacionals aconseguits pel seu documental Revelando a Dalí. Recentment ha dirigit la sèrie La matemática del espejo. Ha impartit xerrades i conferències en nombroses universitats. En 2013 va debutar en la literatura amb el llibre de contes La vida a veces; un d´aquests relats, «EL trastero», va ser portat al cinema. En 2015 arribaria la seva primera novel·la, El año sin verano, i en 2017 Confabulación. Emocionar-te. La doble vida dels quadres va obtenir el premio Espasa 2020. En 2022 va publicar Retratarte. Totes dues obres van suposar la consolidació de Del Amor com un dels millors comptadors d´històries, siguin aquestes inventades o reals.

Andreu Claret Serra és periodista i escriptor, nascut a Acs (França, 1946) en una família de republicans exiliats, va començar a exercir la professió sota el franquisme a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central i director a Catalunya d’aquesta agència de premsa. Ha col·laborat als principals mitjans de comunicació catalans, entre altres La Vanguardia, el diari Avui, El matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas, i el programa Aquí, amb Josep Cuní, de la SER. És membre del comitè editorial d’El Periódico i del consell consultiu del Diplocat. Va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Egipte. Ha publicat una trilogia de novel·les sobre la Guerra Civil a Catalunya: El secret del brigadista (2008), El cònsol de Barcelona (2019), amb la qual va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica i de la qual s’han publicat tres edicions, i 1939. La caiguda de Barcelona (2021). També és autor de Venjança (2017), ambientada a l’Alexandria dels temps d’Hipàtia.

Javier Cercas va néixer en Ibahernando (Càceres), en 1962. La seva obra inclou les novel·les El móvil, El vientre de la ballena, Soldados de Salamina, La velocidad de la luz, publicades en el seu moment per Tusquets Editores, a més de Anatomía de un instante, Las leyes de la frontera, El impostor y El monarca de las sombras. Amb Terra Alta va guanyar el Premi Planeta 2019, i va obtenir un gran èxit de crítica i de públic. Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta idiomes i han obtingut nombrosos premis nacionals i internacionals, com el Prix Ulysse, el Premi Internazionale del Salone del Llibre di Torino, el Premi Friuladria, el Premi Internazionale Città di Vigevano, el Premi Sicília o el Premi Internazionale Ennio Flaiano.

Toni Cruanyes és editor i presentador del TeleNotícies Vespre de TV3. Llicenciat en Ciències Polítiques i Periodisme (UAB) ha estat corresponsal a Londres i París i enviat especial a Washington, L´Havana, Buenos Aires i Brussel·les, entre altres ciutats. Va treballar al World Service de la BBC (1999-2003) i a la ràdio de Nacions Unides a Nova York (2004). Ha publicat Un antídot contra l´extrema dreta (premi Joan Fuster d´Assaig 2012), De Tony Blair a Zapatero. Una autòpsia de l´esquerra europea i El llarg adeu de Pinochet. Va ser director adjunt del diari Avui (2007-2009) i actualment col·labora a "El Suplement" de Catalunya Ràdio.

Miguel Noguera (Gran Canària, 1979) va residir dels tres als divuit anys a Mallorca, i es va establir definitivament a Barcelona per a estudiar Belles Arts. Allí va treballar com a cambrer i teleoperador, tantejant fins i tot la possibilitat de opositar a auxiliar administratiu. Els vídeos dels seus primers Ultrashows, perfomances en les quals declamava les seves anotacions en llocs inusitats, van cridar l´atenció de Manel Fuentes, que li va oferir una breu secció setmanal en Catalunya Ràdio. Va publicar Hervir un oso amb Jonathan Millán (Bellesa Infinita, 2011) i poc després es va convertir en auotr de Blackie Books, amb la qual ha publicat vuit llibres. Des de 2011 duu a terme regularment el seu espectacle Ultrashow en diferents teatres del país.

Estel Solé Casadellà (Molins de Rei, 1987) és escriptora, actriu, productora i directora cultural. Com a escriptora ha publicat poesia, teatre, novel·la i contes infantils. En 2011 va rebre el Premi Amadeu Oller pel seu poemari Dones que somiaven ser altres dones. La seva obra de teatre Animales de compañía va ser un èxit al nostre país, va tenir gira internacional i es va produir a Mèxic, Madrid i Panamà. Este trozo de vida és la seva segona novel·la. Actualment és codirectora del cicle Perifèria Cultural. Escriu setmanalment articles d´opinió en VilaWeb, col·labora en programes de Catalunya Ràdio i de TV3. També forma part de la junta directiva d´Òmnium Cultural.

Paula Bonet (Vila-real, 1980), llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, va completar la seva formació a Santiago de Xile, Nova York i Urbino. El seu treball se centra en la pintura, el gravat i l´escriptura. Ha realitzat exposicions a Barcelona, Madrid, Porto, París, Londres, Brussel·les, Urbino, Berlín, Santiago de Xile, València, Miami i Ciutat de Mèxic. És autora dels llibres Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End, 813, La Sed i Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión. A l´octubre de 2018 va rebre la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana.

Xita Rubert va néixer a Barcelona l´any1996, i va créixer entre Catalunya i Galicia. Va començar els seus estudis de Literatura a Barcelona i es va llicenciar en Filosofia i Literatura per la Universitat de Warwick, després de realitzar estades d´estudis en universitats com La Sorbona (París). Actualment s´està doctorant en Literatura Comparada becada per la Universitat de Princeton, on imparteix classes sobre les relacions entre filosofia, literatura i medicina. Ha rebut guardons com l´Ánxel Casal, en la modalitat de teatre, o el Premi de Relats de la Cité International Universitaire de París, i ha estat finalista del Premi Ana María Matute de Relat per «Flores para el bailarín», inclòs en el volum col·lectiu Patas de astracán y relatos finalistas (Edicions Torremozas). Ha escrit articles i ha impartit conferències sobre Clarice Lispector, Leonardo da Vinci o Martin Heidegger a revistes i institucions estrangeres i espanyoles com Iowa Literaria, Cité Unie o l´Ateneu Barcelonès. Des de l´any 2017 col·labora com a lectora editorial de llengües estrangeres a Penguin Random House. Mis días con los Kopp és la seva primera novel·la.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950) ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L´home de la maleta (2011), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi. L´any 1994 rep els premis Crítica Serra d´Or, Prudenci Bertrana i Lletra d´Or per la novel·la Les hores detingudes. També és autor dels aplecs de relats Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006). Col·laborador habitual de premsa, ràdio i televisió, actualment participa al programa de ràdio El matí de Catalunya Ràdio amb l´espai diari «Entre paraules» de divulgació del llenguatge. També és articulista de La Vanguardia. La seva curiositat per les paraules l´ha dut a escriure llibres com Marques que marquen (2015). Amb el pseudònim de "Lo Gaiter del Besòs" ha escrit i publicat poesia satírica, que ha reunit en els llibres Sach de gemechs (1989) i Botifarra de pagès (2013).

Najat El Hachmi va néixer a Beni Sidel, el 1979. Filla d’una família musulmana marroquina, quan tenia vuit anys es va traslladar a Vic, ciutat on va créixer. Va cursar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. Ha fet de mediadora cultural a Vic i de tècnica d’acollida a Granollers. Va publicar el seu primer llibre el 2004, Jo també sóc catalana. El 2008 va guanyar el premi Ramon Llull amb L’últim patriarca, també premiada amb el Prix Ulysse i finalista del Prix Méditerranée étranger 2009. Aquesta novel·la ha estat traduïda a deu llengües. El 2011 va publicar La caçadora de cossos. Amb La filla estrangera (2015) va obtenir el Premi BBVA Sant Joan i el Premi Ciutat de Barcelona. De Mare de mel i llet (2018), la filòloga Mita Casacuberta en va dir: «Hi ha tres personatges femenins a la literatura catalana: la Mila, la Colometa i la Fatima». A l’assaig Sempre han parlat per nosaltres (2019) denuncia les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones. La versió castellana de Dilluns ens estimaran, la seva nova novel·la, ha rebut el Premi Nadal.

Manuel Vilas (Barbastro, 1962) és poeta i narrador. Entre els seus llibres de poesia destaquen El cielo (2000), Resurrección (2005; XV Premi Jaime Gil de Biedma), Calor (2008; VI Premi Fray Luís de León), Gran Vilas (2012; XXXIII Premi Ciutat de Melilla), El hundimiento (2015; XVII Premi Internacional de Poesia Generació del 27) i Roma (2020). La seva poesia reunida es va publicar en 2010 amb el títol Amor, i la seva Poesía completa en 2018; en 2022 Lumen va publicar l´antologia Una sola vida. És autor de les novel·les España (2008; 2019), que va ser triada per la revista Quimera com una de les deu novel·les en espanyol més importants de la primera dècada del segle XXI; Aire Nuestro (2009; Premi Cálamo); Los inmortales (2012); El luminoso regalo (2013); Ordesa (2018; Prix Femina Étranger 2019, Premi Arts & Letras de El Heraldo, millor llibre de l´any per a Babelia); Alegría (2019), i Los besos (2021). També ha escrit llibres de relats com Zeta (2002) i Set-cents milions de rinoceronts (2015). Ha recopilat els seus estats de Facebook en Listen to em (2013). En 2016 es va editar la crònica Lou Reed era español, i en 2017 el llibre autobiogràfic América. A més dels citats, ha guanyat el X Premi Llanes de Viatges i el Premio de las Letras Aragonesas (2015). La seva obra figura en les principals antologies nacionals tant de poesia com de narrativa. Escriu habitualment en premsa.

Sandra Freijomil (Barcelona, 1975) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i ha cursat Narrativa i Novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha guanyat diversos premis de relat breu i el seu bloc va ser guardonat com a millor Blog de Creació Literària Vila de Lloret 2019. Col·labora amb Catorze. Ha publicat les novel·les La forma de les paraules (2019) i Les mares no abandonen (Univers 2021. Premi Pollença de Narrativa); i el relat experiencial d’una mare davant la dislèxia del seu fill: El jugador dislèctic (La Campana, 2022).