Autores i autors

Sergi Pàmies (París, 1960) es va donar a conèixer amb T´hauria de caure la cara de vergonya, llibre al qual van seguir Infecció, La primera pedra (Premi Ícar), L´instint (Premi Prudenci Bertrana), Sentimental, La gran novel·la sobre Barcelona (Premi de la Crítica Serra d’Or), L´últim llibre de Sergi Pàmies, Si et menges una llimona sense fer ganyotes (Premis Setenil, Ciutat de Barcelona i Lletra d’Or), La bicicleta estàtica (Premi Maria Àngels Anglada) i Cançons d´amor i de pluja. La seva obra s´ha traduït al francès, a l´alemany, a l´italià i al grec. Col·labora de forma regular en diversos mitjans de comunicació. Ha estat guardonat amb el Premi de Periodisme Esportiu Manuel Vázquez Montalbán.

Nascuda en Nuuk, Groenlàndia, en 1990, ha estat descrita per The New Yorker com «la inesperada estrella literària de Groenlàndia». Autora i activista, escriu en groenlandès i danès. La seva segona novel·la, El Valle de las Flores, va ser reconeguda amb el Premi Bjørnson en 2022 i es va convertir en la primera novel·la groenlandesa a rebre el Premi del Consell Nòrdic, el màxim guardó literari d´Escandinàvia.

Emily Gravett va néixer en Brighton en 1972. Va començar a prendre es de debò el que millor feia des de nena (dibuixar) quan ja vivia a Gal·les i s´havia convertit en mamà de la seva primera filla, Olly. Va estudiar Art i dos anys després de graduar-se ja havia guanyat la medalla Kate Greenaway, concedida pels llibreters anglesos. Des de llavors, ha guanyat tres premis literaris importants. En Els imaginaris (Blackie Books, 2016), Gravett va il·lustrar l´amistat de Rutger i Amanda, i ara és el moment d´il·lustrar la de Lily i els quatre animalillos que l´ajudaran a recuperar la seva vida, demostrant que l´amistat, a més de regalar-nos alguns dels mons gràfics més enlluernadors, és també el gran tema en la literatura juvenil moderna.

Matei Visniec (Radauti, 1956) Poeta, narrador i dramaturg, va néixer en el nord de Romania i es va iniciar en la creació literària durant els últims anys de la dictadura de Ceausescu. Escriptor dissident i censurat, en 1987 es va exiliar i va establir a París, on continua residint. Des de llavors ha desenvolupat la seva obra en romanès i en francès, en particular el seu teatre, que es compon d´al voltant de quaranta títols, traduïts a més de vint-i-cinc llengües. És l´autor dramàtic romanès viu més representat dins i fora del seu país, distingit en dues ocasions en el Festival d´Avinyó off amb el Prix Coup de Coeur de la Presse. La seva obra ha aconseguit nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Dramatúrgia del Ministeri de Cultura romanès i el Premi Europeu concedit per la SACD francesa. En 2020 va ser nomenat Chevalier de l’Ordre National du Mérite per l´Estat francès. Ha escrit set novel·les que transiten, com el seu teatre, entre el quotidià, la fantasia i el somni, el real i el simbòlic, el grotesc i el poètic, fins a suscitar el riure amarg que li és tan característica. Crític amb les xacres de la societat, no ha deixat d´indagar en les paradoxes de l´ésser humà i en la pròpia creació literària.

Rachel Cusk és l´autora de Segunda casa (premi Fémina de novel·la estrangera), de la trilogia de novel·les A contraluz (A contraluz, Tránsito i Prestigio), dels llibres de memòries Un trabajo para tota la vida i Despojos, i de diverses obres de ficció i no ficció, inclosa la seva novel·la més recent, Desfilada (premi Goldsmiths 2024). Ha rebut una beca Guggenheim i en 2024 ha estat guardonada amb el premi Malaparte i amb el títol de Chevalier de l’ordre donis arts et donis lettres. Viu a París.

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa, autora de llibres com Un món comú, Filosofia inacabada, Fora de classe, Ciutat Princesa i Escola d´aprenents. És professora de la Universitat Oberta de Catalunya i impulsora del col·lectiu Espai en Blanc i de la Escola de Pensament del Teatre Lliure. En Anagrama ha publicat Nova il·lustració radical (Premi Ciutat de Barcelona d´Assaig 2017) i El temps de la promesa.

També conegut com a Groc Indi, Juli Cèsar Pérez primer va ser pintor i ha publicat ja, entre altres títols, El fin del gran arte. A través del gargot i la paraula precisa, ha arribat a sentir-se a gust en això que solem dir novel·la gràfica però que, si és el cas, millor serà dir «assaig». Despullada de retòrica i adorn, la seva obra convida a pensar d´una altra manera, al mateix temps que conserva una levitat gairebé miraculosa, donada la gravetat amb què sospesa les coses d´aquest món.

Blanca Llum Vidal (1986) va néixer a La Barceloneta i ara viu a la Vall de Moc de Collserola. Ha estudiat Treball Social, Filologia Catalana i té un màster en Pensament Contemporani (amb una tesina sobre la trobada entre el pensament de Blanchot i Lévinas). Treballa a la Zona Franca en un pis tutelat per a persones amb diversitat funcional. Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor de Marguerite Duras. Ha editat la poesia d´Àngel Guimerà, les cartes de l´exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català. Així mateix, s´ha encarregat de l’antologia de l´assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d´un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és u (Este amor que no es uno [traducció de Berta García Faet]) i Amor a la brega. Escriu regularment a la revista de cultura i política El Temps.

David Noel Livingstone és un geògraf, historiador i acadèmic nascut a Irlanda del Nord. És professor de Geografia i Història Intel·lectual en la Queen´s University de Belfast. Va estudiar en la Banbridge Academy i en la Queen´s University de Belfast (llicenciatura i doctorat). Després de graduar-se, va continuar en la Queen´s com a oficial de recerca i professor, on es va convertir en professor adjunt i després en titular. Ha estat professor visitant en el Calvin College de Michigan, la Universitat de Columbia Britànica, la Universitat de Notre Dona´m i la Universitat de Baylor.

Coordinador de l´àrea de cinema del Cercle de Belles Arts de Madrid. Ha comissariat cicles per a Filmoteca Espanyola, MNCARS, Xcèntric-CCCB, Zinebi, MUN, etc. Ha publicat articles en revistes com Trafic, Blogs&Docs o Caiman Quaderns de Cinema (on és membre del consell de redacció). És autor de l´edició i els pròlegs de dos llibres entorn del cinema de Jean-Marie Straub i Danièle Huillet: Escrits (2011) i Fer la revolució és tornar a col·locar en el seu lloc coses molt antigues però oblidades (2016). Forma part de l´equip docent d´Elías Querejeta Zine Eskola (Sant Sebastià) i Màster LAV (Madrid). Ha estat director de la distribuïdora i editorial de llibres i DVD Intermedi (2011-2015).

Jean-Baptiste Fressoz (França, 1977) és historiador de la ciència, la tecnologia i el medi ambient i professor de l´Escola d´Alts Estudis de Ciències Socials de París. Acaba de publicar Sense transició. Una nova història de l´energia (Seuil), que serà traduïda i publicada en castellà per l´editorial Arpa. També és autor, al costat de Christophe Bonneuil, de l´esdeveniment Antropoceno: la Terra, la història i nosaltres (Points Histoire) i L´apocalipsi alegre. Una història del risc tecnològic (Seuil).

Andrés Rábago (Madrid, 1947) va començar a publicar com a dibuixant amb el pseudònim OPS en les revistes Triomf i Germà Llop, i més tard ho va fer en Quaderns per al Diàleg, Cambio16, Temps i Madriz, entre altres. Ja amb el nom del Trencat, va començar a realitzar una vinyeta diària en Diario16, més tard en L´Independent i actualment en el periòdic El País. Autor de diversos llibres publicats a Espanya, França i Itàlia, és també pintor i ha realitzat nombroses exposicions a Espanya i a l´estranger. Entre molts altres premis, ha rebut el Francisco Cerecedo de Periodisme (1993), el primer Premi Internacional de Dibuix en Premsa (França, 1999), el Julián Besteiro de les Arts i les Lletres (2005), el Nacional d´Il·lustració (2012) i el premi Llegenda dels Llibreters de Madrid (2015).

Marek Kohn és autor de nou llibres molt admirats, entre ells The Race Gallery, A Reason for Everything i Dopi Girls. Els seus temes inclouen la diversitat, la identitat, el nacionalisme i les implicacions socials de la ciència. El més recent és The Stories Old Towns Tell: A Journey through Cities at the Heart of Europe, publicat per Yale University Press.

Leonie Lord és una il·lustradora i autora de llibres il·lustrats per a nens que viu al Regne Unit. Ha il·lustrat llibres per a molts dels autors infantils més importants i també ha il·lustrat els seus propis llibres. Viu en una casa embruixada bastant atrotinada en Gloucestershire amb la seva família i el seu mandrós spaniel.

Mohamad Amer Meziane és llicenciat i doctor en Filosofia. Actualment és investigador i professor en la Universitat de Columbia, a Nova York. També és membre del consell editorial de la revista Multituds.

Fernando Navarro (Granada, 1980) és un dels guionistes més actius i prolífics del cinema espanyol. Ha col·laborat amb cineastes com Álex de l´Església, Isaki Lacuesta, Rodrigo Cortés, Paco Plaza o Jaume Balagueró. En Impedimenta ha publicat el seu llibre de relats Malaventura (2022) que es va alçar amb El Premi Setenil 2022 i amb el premi a Millor Autor Revelació en els Premis De Literatura Vanity Fair by Openbank. És membre del Writers Guild of America i ha impartit tallers d´Escriptura Creativa en la Universitat de Siracusa i en Le Moyne College, tots dos a Nova York. Ha col·laborat en mitjans com Radio3, o Cadena SER on va dirigir el pòdcast de terror Vol de Bruges

Dinah Brooke va deixar el Cheltenham Ladies College als setze anys per a anar a París, on va estudiar escultura i grec. Després de cursar llengua anglesa a Oxford, va assistir a una escola de cinema a Londres i va treballar breument per a una empresa de documentals. Després va passar un any en Greenwich Village, a Nova York, i de tornada a Londres es va casar i va tenir fills. A principis de la dècada de 1970 va publicar quatre novel·les aclamades per la crítica: Love Life of a Cheltenham Lady (1971), Lord Jim at Home (1973), The Miserable Child and Her Father in the Desert (1974) i Death Games (1976). Va viure sis anys en el áshram del guru Osho en Poona (l´Índia), i en 1981 va tornar a Londres, on resideix en l´actualitat.

Kaveh Akbar va néixer a Teheran en 1989, i als dos anys la seva família es va mudar a Nova Jersey. Poeta i acadèmic iranià-estatunidenc, seus són alguns dels poemaris més celebrats en els últims anys (Calling Like a Wolf, Pilgrim Bell), i les seves creacions han aparegut en The New Yorker, The New York Times, Paris Review i The Poetry Magazine amb gran èxit de públic i crítica. També va documentar la seva travessia per la sobrietat en Portrait of the Alcoholic, en el qual explica com la poesia va ser un instrument essencial del procés. És també el fundador de Divedapper, una publicació que porta una dècada oferint entrevistes als millors representants de la poesia moderna. Màrtir! és la seva primera novel·la, i en ella poden veure´s tots aquests escenaris de la vida del seu autor. El llibre que ha enamorat a Barack Obama i ha estat nominat al National Book Award va no obstant això més enllà, dibuixant un arbre genealògic que travessa dècades i desitjos, per a narrar la història més fascinant dels anhels de l´home i la seva eterna cerca de sentit.

Fumiko Enchi, pseudònim de Fumi Ueda, és una de les escriptores japoneses més importants de la segona meitat del segle XX i la dona que més guardons literaris va rebre al seu país. Nascuda a Tòquio, en 1905, des de molt jove es va familiaritzar amb els clàssics i es va aficionar a l´estètica decadent de l´última etapa de l´era Edo. Tres de les seves obres van obtenir el premi Junichiro Tanizaki. Amb "Els anys d´espera", publicada en Aliança Literària, va aconseguir el premi Noma, el guardó literari més important del Japó. Va traduir al japonès modern a gran part dels clàssics, entre altres el "Genji monogatari", de Murasaki Shikibu. En 1985 va rebre la medalla al mèrit cultural. Un any després, poc abans de la seva defunció, va ser triada membre de l´Acadèmia de les Arts.

Carmen Segòvia (Cerdanyola, 1978), després d´un primer període d´estudis d´escenografia i audiovisual, es va especialitzar en il·lustració a l´escola LLotja i Eina de Barcelona. En 2002 les seves il·lustracions van quedar seleccionades en la Fira de Bologna i des de llavors no ha deixat de treballar en projectes de narrativa il·lustrada. En el seu treball combina les col·laboracions en revistes i periòdics internacionals amb la creació de llibres il·lustrats, historietes i altres projectes personals. Treballa per a editors espanyols, francesos, mexicà i dels Estats Units. Ha tingut una desena d´exposicions individuals a Espanya, Mèxic i França. I ha guanyat nombrosos premis entre els quals es troben: Merit Award Society of Publication Designers; Premi Junceda d´Il·lustració (Premsa); Injuve Il·lustració Accèssit; II Premi Àlbum Il·lustrat Ciutat d´Alacant Mitsu i Lala; Menció honorífica en l´IX Concurs d´Àlbum Il·lustrat A la Riba del Vent pel conte del Pingüí; Banc del Llibre; Il·lustrar-te.