Autores i autors

També conegut com a Groc Indi, Juli Cèsar Pérez primer va ser pintor i ha publicat ja, entre altres títols, El fin del gran arte. A través del gargot i la paraula precisa, ha arribat a sentir-se a gust en això que solem dir novel·la gràfica però que, si és el cas, millor serà dir «assaig». Despullada de retòrica i adorn, la seva obra convida a pensar d´una altra manera, al mateix temps que conserva una levitat gairebé miraculosa, donada la gravetat amb què sospesa les coses d´aquest món.

Blanca Llum Vidal (1986) va néixer a La Barceloneta i ara viu a la Vall de Moc de Collserola. Ha estudiat Treball Social, Filologia Catalana i té un màster en Pensament Contemporani (amb una tesina sobre la trobada entre el pensament de Blanchot i Lévinas). Treballa a la Zona Franca en un pis tutelat per a persones amb diversitat funcional. Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor de Marguerite Duras. Ha editat la poesia d´Àngel Guimerà, les cartes de l´exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català. Així mateix, s´ha encarregat de l’antologia de l´assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d´un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és u (Este amor que no es uno [traducció de Berta García Faet]) i Amor a la brega. Escriu regularment a la revista de cultura i política El Temps.

David Noel Livingstone és un geògraf, historiador i acadèmic nascut a Irlanda del Nord. És professor de Geografia i Història Intel·lectual en la Queen´s University de Belfast. Va estudiar en la Banbridge Academy i en la Queen´s University de Belfast (llicenciatura i doctorat). Després de graduar-se, va continuar en la Queen´s com a oficial de recerca i professor, on es va convertir en professor adjunt i després en titular. Ha estat professor visitant en el Calvin College de Michigan, la Universitat de Columbia Britànica, la Universitat de Notre Dona´m i la Universitat de Baylor.

Coordinador de l´àrea de cinema del Cercle de Belles Arts de Madrid. Ha comissariat cicles per a Filmoteca Espanyola, MNCARS, Xcèntric-CCCB, Zinebi, MUN, etc. Ha publicat articles en revistes com Trafic, Blogs&Docs o Caiman Quaderns de Cinema (on és membre del consell de redacció). És autor de l´edició i els pròlegs de dos llibres entorn del cinema de Jean-Marie Straub i Danièle Huillet: Escrits (2011) i Fer la revolució és tornar a col·locar en el seu lloc coses molt antigues però oblidades (2016). Forma part de l´equip docent d´Elías Querejeta Zine Eskola (Sant Sebastià) i Màster LAV (Madrid). Ha estat director de la distribuïdora i editorial de llibres i DVD Intermedi (2011-2015).

Jean-Baptiste Fressoz (França, 1977) és historiador de la ciència, la tecnologia i el medi ambient i professor de l´Escola d´Alts Estudis de Ciències Socials de París. Acaba de publicar Sense transició. Una nova història de l´energia (Seuil), que serà traduïda i publicada en castellà per l´editorial Arpa. També és autor, al costat de Christophe Bonneuil, de l´esdeveniment Antropoceno: la Terra, la història i nosaltres (Points Histoire) i L´apocalipsi alegre. Una història del risc tecnològic (Seuil).

Andrés Rábago (Madrid, 1947) va començar a publicar com a dibuixant amb el pseudònim OPS en les revistes Triomf i Germà Llop, i més tard ho va fer en Quaderns per al Diàleg, Cambio16, Temps i Madriz, entre altres. Ja amb el nom del Trencat, va començar a realitzar una vinyeta diària en Diario16, més tard en L´Independent i actualment en el periòdic El País. Autor de diversos llibres publicats a Espanya, França i Itàlia, és també pintor i ha realitzat nombroses exposicions a Espanya i a l´estranger. Entre molts altres premis, ha rebut el Francisco Cerecedo de Periodisme (1993), el primer Premi Internacional de Dibuix en Premsa (França, 1999), el Julián Besteiro de les Arts i les Lletres (2005), el Nacional d´Il·lustració (2012) i el premi Llegenda dels Llibreters de Madrid (2015).

Marek Kohn és autor de nou llibres molt admirats, entre ells The Race Gallery, A Reason for Everything i Dopi Girls. Els seus temes inclouen la diversitat, la identitat, el nacionalisme i les implicacions socials de la ciència. El més recent és The Stories Old Towns Tell: A Journey through Cities at the Heart of Europe, publicat per Yale University Press.

Leonie Lord és una il·lustradora i autora de llibres il·lustrats per a nens que viu al Regne Unit. Ha il·lustrat llibres per a molts dels autors infantils més importants i també ha il·lustrat els seus propis llibres. Viu en una casa embruixada bastant atrotinada en Gloucestershire amb la seva família i el seu mandrós spaniel.

Mohamad Amer Meziane és llicenciat i doctor en Filosofia. Actualment és investigador i professor en la Universitat de Columbia, a Nova York. També és membre del consell editorial de la revista Multituds.

Fernando Navarro (Granada, 1980) és un dels guionistes més actius i prolífics del cinema espanyol. Ha col·laborat amb cineastes com Álex de l´Església, Isaki Lacuesta, Rodrigo Cortés, Paco Plaza o Jaume Balagueró. En Impedimenta ha publicat el seu llibre de relats Malaventura (2022) que es va alçar amb El Premi Setenil 2022 i amb el premi a Millor Autor Revelació en els Premis De Literatura Vanity Fair by Openbank. És membre del Writers Guild of America i ha impartit tallers d´Escriptura Creativa en la Universitat de Siracusa i en Le Moyne College, tots dos a Nova York. Ha col·laborat en mitjans com Radio3, o Cadena SER on va dirigir el pòdcast de terror Vol de Bruges

Dinah Brooke va deixar el Cheltenham Ladies College als setze anys per a anar a París, on va estudiar escultura i grec. Després de cursar llengua anglesa a Oxford, va assistir a una escola de cinema a Londres i va treballar breument per a una empresa de documentals. Després va passar un any en Greenwich Village, a Nova York, i de tornada a Londres es va casar i va tenir fills. A principis de la dècada de 1970 va publicar quatre novel·les aclamades per la crítica: Love Life of a Cheltenham Lady (1971), Lord Jim at Home (1973), The Miserable Child and Her Father in the Desert (1974) i Death Games (1976). Va viure sis anys en el áshram del guru Osho en Poona (l´Índia), i en 1981 va tornar a Londres, on resideix en l´actualitat.

Kaveh Akbar va néixer a Teheran en 1989, i als dos anys la seva família es va mudar a Nova Jersey. Poeta i acadèmic iranià-estatunidenc, seus són alguns dels poemaris més celebrats en els últims anys (Calling Like a Wolf, Pilgrim Bell), i les seves creacions han aparegut en The New Yorker, The New York Times, Paris Review i The Poetry Magazine amb gran èxit de públic i crítica. També va documentar la seva travessia per la sobrietat en Portrait of the Alcoholic, en el qual explica com la poesia va ser un instrument essencial del procés. És també el fundador de Divedapper, una publicació que porta una dècada oferint entrevistes als millors representants de la poesia moderna. Màrtir! és la seva primera novel·la, i en ella poden veure´s tots aquests escenaris de la vida del seu autor. El llibre que ha enamorat a Barack Obama i ha estat nominat al National Book Award va no obstant això més enllà, dibuixant un arbre genealògic que travessa dècades i desitjos, per a narrar la història més fascinant dels anhels de l´home i la seva eterna cerca de sentit.

Fumiko Enchi, pseudònim de Fumi Ueda, és una de les escriptores japoneses més importants de la segona meitat del segle XX i la dona que més guardons literaris va rebre al seu país. Nascuda a Tòquio, en 1905, des de molt jove es va familiaritzar amb els clàssics i es va aficionar a l´estètica decadent de l´última etapa de l´era Edo. Tres de les seves obres van obtenir el premi Junichiro Tanizaki. Amb "Els anys d´espera", publicada en Aliança Literària, va aconseguir el premi Noma, el guardó literari més important del Japó. Va traduir al japonès modern a gran part dels clàssics, entre altres el "Genji monogatari", de Murasaki Shikibu. En 1985 va rebre la medalla al mèrit cultural. Un any després, poc abans de la seva defunció, va ser triada membre de l´Acadèmia de les Arts.

Carmen Segòvia (Cerdanyola, 1978), després d´un primer període d´estudis d´escenografia i audiovisual, es va especialitzar en il·lustració a l´escola LLotja i Eina de Barcelona. En 2002 les seves il·lustracions van quedar seleccionades en la Fira de Bologna i des de llavors no ha deixat de treballar en projectes de narrativa il·lustrada. En el seu treball combina les col·laboracions en revistes i periòdics internacionals amb la creació de llibres il·lustrats, historietes i altres projectes personals. Treballa per a editors espanyols, francesos, mexicà i dels Estats Units. Ha tingut una desena d´exposicions individuals a Espanya, Mèxic i França. I ha guanyat nombrosos premis entre els quals es troben: Merit Award Society of Publication Designers; Premi Junceda d´Il·lustració (Premsa); Injuve Il·lustració Accèssit; II Premi Àlbum Il·lustrat Ciutat d´Alacant Mitsu i Lala; Menció honorífica en l´IX Concurs d´Àlbum Il·lustrat A la Riba del Vent pel conte del Pingüí; Banc del Llibre; Il·lustrar-te.

Va néixer en 1816 en Thornton (Yorkshire), tercera filla de Patrick Brontë i Maria Branwell. En 1820 el pare va ser nomenat vicari perpetu del petit llogaret de Haworth, i allí passaria Charlotte gairebé tota la seva vida. Húerfanos de mare a molt curta edat, els cinc germans Brontë van ser educats per la seva tia. En 1824, juntament amb les seves germanes Emily, Elizabeth i Maria, va acudir a una escola per a fills de clergues; Elizabeth i Maria van morir aquest mateix any, i Charlotte sempre el va atribuir a les males condicions de l´internat. Estudiaria posteriorment un any en una escola privada, on va exercir així mateix com a mestra; va ser després institutriu, i mestra de nou en un pensionat de Brussel·les, on en 1842 va estar interna amb Emily. De tornada a Haworth, en 1846 va aconseguir publicar un volum de poesies amb les seves germanes Emily i Anne, amb el pseudònim, respectivament, de Currer, Ellis i Acton Bell. La seva primera novel·la, El professor (ALBA CLÀSSICA núm. XLIV i ALBA MINUS núm. 35), no va trobar editor, i no seria publicada fins a 1857. Però, com Currer Bell, va publicar amb èxit Jane Eyre (1847; ALBA CLÀSSICA MAIOR núm. IV). En 1848, mentre morien al seu voltant Emily i Anne i el seu germà Branwell, va escriure Shirley (ALBA CLÀSSICA núm. XXX), que seria publicada a l´any següent. La seva última novel·la va ser Villette (1853; ALBA CLÀSSICA MAIOR núm. XXX i ALBA MINUS núm. 36). Charlotte es va casar amb el reverend A.B. Nicholls un any abans de morir en 1855.

Annemarie Schwarzenbach (Zuric, 1908-Sils im Engadin, 1942) va ser una icona de l´època d´entreguerres, en la qual va destacar per la seva bellesa andrògina. Va portar una vida intensa, errant i arrabassada que va acabar massa aviat, però el pes de la llegenda i l´aurèola de malditismo no eximeixen d´acostar-se a la seva literatura. Inquieta i apassionada, va tenir nombrosos enamoriscaments i seriosos problemes amb l´alcohol i les drogues, però va anar també una dona d´avançada que es va doctorar en Història, va exercir com a arqueòloga, periodista i fotògrafa, i va escriure novel·les i relats on recreava els seus viatges per Pèrsia, l´Afganistan, Rússia, el Congo o els Estats Units. Les seves obres destaquen pel seu estil reflexiu i líric i per la seva atenció a qüestions com la identitat, l´alienació i la cerca de llibertat, especialment suggestives per als lectors actuals.

Ilan Pappé és un professor israelià d´història en la Universitat de Exeter, el Regne Unit, co-director del Centre Exeter d´Estudis Etno-Polítics i activista polític. Anteriorment va ser professor de ciències polítiques en la Universitat de Haifa (1984-2007) i director de l´Institut Emil Touma d´Estudis Palestins de Haifa (2000-2008). Pappé és autor de llibres com La neteja ètnica de Palestina (2006), L´Orient Mitjà modern (2005), Una història de la Palestina moderna: una terra, dos pobles (2003) i Gran Bretanya i el conflicte àrab-israelià (1988).

Mikey Please és un director, animador, il·lustrador i escriptor britànic, nascut en 1984, a Londres, Anglaterra. Alumne de la Royal College of Art, de la University of the Arts London, on va obtenir un mestratge en efectes especials i animació, Please ha estat un animador reeixit i premiat, incloent-hi un premi BAFTA en 2011 per millor curtmetratge animat, que ha desenvolupat la major part de la seva carrera en curtmetratges i vídeos musicals, a més de ser un dels fundadors del Parabella Animation Studio, juntament amb el seu company de classe Donen Ojari i amb qui co-va dirigir el curtmetratge Alan, the Infinite (2020).

Christa Wolf és una de les figures més rellevants de la literatura alemanya de la segona meitat del segle XX. Nascuda en 1929 en Landsberg an der Warthe, avui la localitat polonesa de Gorzów Wielkopolski, en acabar la Segona Guerra Mundial va ser obligada a abandonar la seva casa amb la seva família. Es va instal·lar en el que seria més tard l´antiga Alemanya de l´Est. Es va llicenciar en Literatura i va treballar com a editora. L´èxit li va arribar com a escriptora a principis dels anys seixanta amb El cel dividit. Després vindrien molts altres com Casandra o El que queda. Es va mostrar molt crítica amb el règim comunista de l´Alemanya oriental, la qual cosa la va portar a ser seguida per la policia política, la Stasi. Es va convertir en una veu molesta en l´Est, però també a l´Oest. La seva obra ha estat reconeguda amb nombrosos guardons entre els quals cal destacar el prestigiós Premi Georg Büchner. En 2010 va rebre el Thomas Mann i el Uwe Johnson, tots dos per la ciutat de Los Angeles. A l´octubre d´aquest any, va rebre el doctorat Honoris causa de la Universitat Complutense de Madrid. Va morir a Berlín, als 82 anys, l´1 de desembre de 2011.

Colin Barrett (1982) va néixer al Canadà però va passar la seva infància i adolescència en Knockmore, un poble del comtat de Maig (Irlanda). Va estudiar escriptura creativa en l´University College de Dublín i va guanyar en 2009 el premi Penguin Irlanda. Va debutar en 2013 amb l´aclamat llibre de relats Glanbeigh, publicat en una desena de països i guardonat amb premis tan prestigiosos com el Guardian First Book Award i el Frank O’Connor International Short Story Award. En 2015, Colin Barrett va ser un dels cinc autors premiats amb el National Book Award per a menors de trenta-cinc anys. Els seus relats han aparegut en The New Yorker, Granta i Harper’s.