Fem una copa DO

Conversa a tres bandes sobre el fet d’escriure, el procés creatiu, la lectura i la necessitat d’expressar-se en la literatura. Presenta Anna Guitart

O no (Adrià Pujol Cruells, Arcàdia)
Llegir, escriure i publicar són activitats correlatives, però a la vista de segons quines obres això no és cap axioma. N’hi ha que sembla que s’hagin posat a escriure sense haver llegit gaire, i n’hi ha que fan l’efecte d’haver publicat sense haver acabat d’escriure prou. O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d’estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d’escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants. Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d’exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar… o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.


Tradició i creació i altres notes sobre literatura (Toni Sala, L'Altra)
«Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l’entrada del massís de l’Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l’ensenyament i per tant pels alumnes, i a les hores d’esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d’una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.
Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m’han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».