Amat, Kiko

Kiko Amat (1971) va néixer a Sant Boi de Llobregat, en la perifèria barcelonina. El seu pare era rugbista, i la seva mare, auxiliar del manicomi local. Va abandonar els estudis als disset anys per a ser mod, cleptòman, disquero, caixer en McDonald’s, operari de cadena de muntatge en Seat Martorell, vigilant de càmping, carter comercial i cambrer d´un gran hotel. Ha publicat les novel·les El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003): «Relat intens, irat i estilitzat com un senzill dels Small Façs» (Ramón Vendrell, El Periódico); Cosas que hacen BUM (2007): «Amb un humor vigorizante, Kiko Amat evoca els intents desesperats d´un antiheroi per a ser acceptat pel clan. Un autoretrat generacional ple de burla i de nostàlgia» (Ariane Singer, Le Monde); Rompepistas (2009): «Intel·ligent, emotiva, divertida i alhora melancòlica. Un Trainspotting (gairebé) sense drogues. Un guardià a la fàbrica La Seda. Un Graham Swift sense Guinness (amb Estrelles). Una novel·la excel·lent» (Carlos Zanón); Eres el mejor, Cienfuegoss (2012): «Tal vegada la forma més precisa i la més elogiosa de descriure la quarta novel·la de Kiko Amat és assegurar que és una novel·la 100% Kiko Amat. Cienfuegos representa el pitjor de la nostra generació: Amat, almenys en literatura, és segurament el millor» (Javier Calvo); i Antes del huracán: «Extraordinària. Pertany aquesta novel·la al tronc de l´alta literatura» (Jordi Gracia, El País), totes en Anagrama. També és autor de dos llibres de no ficció, Mil violines (2011) i Chap chap (2015). Escriu regularment per a El País i El Periódico, codirigeix el festival Primera Persona en el CCCB i coconduce el pòdcast Psycholand.