La ballarina que llegia Dostoievski

La ballarina que llegia Dostoievski aplega un recull de relats amb un fil conductor comú. En cada un dels deu capítols que conformen l´obra, el narrador exposa la relació que diferents dones que han estat importants en la seva vida mantenien amb el llibre o l´autor que mes les havia apassionat. Tanmateix, tambe s´expliquen les circumstàncies de la trobada amb elles i els motius que precipiten el desenllaç de la historia d´amor que van viure. El narrador recorda amb tendresa aquestes dones i en subratlla, sobretot, el vessant lletraferit. Els autors que treuen el nas en aquestes pàgines representen un ventall prou ampli de referencies literàries, desde Simone Weil a Gabriel Ferrater, passant per Virginia Woolf o Marcel Proust.