Les nostres recomanacions i propostes

El qüestionament de la subjectivitat entesa en termes d’unitat i autonomia, aquesta concepció del «jo» inaugurada pel pensament de la modernitat que té Kant com a màxim exponent –subjecte racional i lliure de qualsevol vincle que pogués condicionar-lo–, ha estat l’objectiu principal de la crítica filosòfica de l’últim segle. Aquest subjecte no només es determina a si mateix sense condicions, sinó que és també condició de possibilitat del món que l’envolta i de totes les seves determinacions.

Adriana Cavarero no dubta a relacionar aquesta concepció de la subjectivitat moderna, que també pretén combatre, amb una postura que, segons la seva perspectiva, li seria essencial: la verticalitat com a condició intrínseca del subjecte racional moral. El llenguatge de la moral ha estat sempre vinculat a la geometria de la rectitud, i aquesta, al seu torn i curiosament, associada al sexe masculí. No obstant això, a Inclinacions, la nostra autora proposa anar més enllà de la mera desconstrucció del subjecte per assenyalar la seva inclinació inherent i, d’aquesta manera, anteposar a la recta autosuficiència del jo tancat en si mateix la curvatura natural d’una subjectivitat oberta a l’alteritat.

En virtut del reconeixement de la condició vulnerable de l’ésser humà, de la seva existència sempre ja en relació amb els altres i de la mútua dependència que existeix entre subjectes essencialment inermes i forçosament fràgils, s’obre la perspectiva d’inaugurar una ètica i una política radicalment altres. La imatge de la Verge inclinada sobre el nen Jesús present en l’imaginari col·lectiu com a model de la maternitat ofereix la representació arquetípicament femenina d’una postura que adquireix en aquests assajos un caràcter ontològic. La inclinació apareix així com a propensió natural, com a condició ontològica de l’ésser vulnerable, inaugurant una «ètica postural» que farà possible repensar els termes de la vida en comú atenint-se al caràcter relacional de la nostra condició humana.