Les nostres recomanacions i propostes

Un plat tradicional de Louisiana, una cançó, un llibre? Jambalaia és tot això i més. El flamant primer Premi Llibres Anagrama de Novel·la desembarca amb força, distanciant-se de certa carrincloneria editorial típica d’aquí: per fi un premi d’inèdits en català recompensa l’atreviment i la qualitat i no la futura (i mediàtica) xifra de vendes. Albert Forns ja ens havia sorprès amb el seu primer llibre, Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), un maremàgnum de gèneres i d’idees que reflexionava sobre la creació artística, la falsificació i les fronteres entre acció i artista, obra i personatge. Aquí, a Jambalaia, l’argument (els processos) continua: un autor amb la síndrome de la segona novel·la marxa a una granja-residència d’escriptors a Montauk sense saber ben bé de què va aquest segon llibre. La residència, dirigida pel dramaturg Edward Albee (l’autor de Qui té por de Virginia Woolf?), és el laboratori d’experimentació, on cinc aprenents d’autor treballaran en el seu projecte o gandulejaran, segons el dia. I és que els Estats Units donen per gandulejar molt, o fins i tot per analitzar-ne els aspectes més estrambòtics. Així, la novel·la passa de les platges de Montauk envaïdes per hipsters a recórrer els supermercats Walmart de matinada amb un casc d’unicorn al cap asseguts en una cadira motoritzada per ianquis fora de mida. Perquè, com a la primera novel·la, també hi ha reflexió, i això és en part un assaig sobre l’obesitat als EUA, però també sobre Max Frisch, la gentrificació, el turisme de masses i —oh— el gran binomi: l’autoficció i la masturbació. No us en vull revelar res, però l’humor, la ironia i l’autoflagel·lació apareixen a cada pàgina amb un llenguatge fresc i desinhibit. Es llegeix com un vici i se us passarà la parada del metro, però ho agraireu.