Les nostres recomanacions i propostes

Llegir per primera vegada a una poeta, llegir-la, enteneu-me bé, és difícil. Però debades, sense saber ben bé per què, paraules amigues ens sorprenen. I quina alegria aquesta Sexton! I és clar! Doncs Poemes d’amor és la continuació poètica del vers més conegut de Viure o morir, allò de “Jo dic Viu, Viu pel Sol / pel somni, pel regal excitant”. Així, la vitalitat i la senzillesa, l’amor per la vida i la seva possibilitat, són l’espai on s'inscriuen aquests versos. Per això, “El tacte”, el poema que obre Poemes d’amor, és un mirar-se la mà que va més enllà de la mà i, mentre afirma “tot això és metàfora. Una simple mà”, de tal metàfora en fa poesia: “La meva mà està viva arreu d’Amèrica. Ni tan sols la mort l’aturarà, / la mort escampant la seva sang. Res no l’aturarà, perquè aquest és el regne / i el regne vindrà.” Aquest és el regne, ens diu Sexton, el regne que ha vingut i que vindrà on ella i els seus versos encara ens poden ésser propers. La seva sang, allò que la poeta celebra, la seva vida, resta escampant-se i cap mort, ni la seva obsessió per aquesta, l’aturarà. Qui podria? “Pam! Una resurrecció!”.