No us enganyarem: aquest no és un llibre optimista. Però tampoc és un llibre que es conformi amb l’habitual tendència infantil a buscar solucions massa fàcils i, sovint, fantasioses. En ell, en canvi, Antonio Turiel ens confronta amb un futur pròxim on la crisi energètica, la geològica, l’ecològica o l’espiral inflacionista són ja fenòmens científicament inevitables i davant dels quals haurem de reaccionar, vulgueu veure-ho o no. Bona part del seu treball consisteix precisament a mostrar fins a quin punt la majoria de solucions proposades a aquestes crisis tenen com a únic propòsit tranquil·litzar-nos i desviar la mirada. Turiel, al contrari, ens recorda constantment quin és el preu energètic de produir energia i, amb aquest principi termodinàmic, ens obliga a mirar al Sol de cara i sense protecció. Alguns qualificaran aquesta actitud d’apocalíptica oblidant fins a quin punt “revelació” és el significat original d’aquest mot bíblic. En qualsevol cas, en aquesta ocasió sí que se’ns donen algunes alternatives per guiar-nos per aquest inevitable descens energètic. Repensar la manera com entenem el reciclatge o reorganitzar la distribució dels nostres productes de consum i la nostra producció alimentària poden semblar accions modestes davant del repte suggerit, però Turiel ens adverteix que aquest és l’únic decreixement possible que no passa també per un decreixement democràtic.