Les nostres recomanacions i propostes

Després de dies frisant per “el nou Labatut”, ara ja el tenim, i el tenim llegit. La publicació de MANIAC marca un moment especialment emocionant a la llibreria, impacients per recomanar-lo i comprovar el ressò que provocarà en les persones que el llegeixin. Inquietud i meravella.

I és que amb aquest nou llibre, Labatut teixeix (recordeu l’etimologia de text) un sentit del món des dels marges del pensament, on floreixen els somnis bojos de la raó; enllaçant investigacions trencadores, emocions primitives i energia creadora. Però és la creativitat i el deliri, la curiositat i l’abisme, la carrera i la caiguda, per què som humans i fins i tot en ple desconcert trobem estranyes atraccions. I aquest sentit és el de la fascinació per poder viure entre la velocitat de la llum i la de les ombres.

Narrada per una polifonia de personatges, aquesta combinació de visions complementàries permet accedir a tots els racons d’una època —que és la nostra— i de la vida —amb totes les seves genialitats, defectes i patologies— dels tres protagonistes principals (els indispensables són els secundaris):
Un físic que ha deixat d’entendre el món, un món ara definit per "una forma profundament inhumana d'intel·ligència... completament indiferent a les necessitats més profundes de la humanitat"; un matemàtic que connecta i desconnecta el món com arquitecte de l'era nuclear i dels fonaments de la intel·ligència artificial; i el món de la intuïció d’un artista del joc de Go on preval la bellesa fosca i misteriosa de l’esforç humà.

Crec reconèixer un dels impulsos de la narració en aquest fragment on Feynman ens diu:  “En aquella primera fracción de segundo, no podía ver nada más que la luz, luz blanca y sólida que me llenaba los ojos y borraba mi mente, un brillo opaco terrible que había borrado el mundo entero”. És una detonació, podria ser una pantalla encesa, també ens pot semblar una revelació.

Encara podem crear, encara podem divertir-nos, encara podem destruir, podem fer moltes coses. També renunciar a l'enteniment. Labatut il·lumina aquesta història de ciència, emocions i malaltia amb l’ull demoníac de la ficció, el cor secret de la literatura.

“For now. But the truth is, we don't know what it can do. And we don't know what we can do with it.”