Les nostres recomanacions i propostes

Llegir petit i escriure sobre literatura i amor de Blanca Llum Vidal ens planteja una manera d’aproximar-nos a la literatura que defuig els grans mots i les grans afirmacions. La voluntat de Vidal és la de “triar d’aquest món, a l’hora d’explicar què m’interpel·la i em parla, una part molt concreta i petita”, és a dir, “en comptes de la totalitat, triar minúscul, voler menut”. Aquesta manera de llegir de Vidal, que apel·la a la concreció, a la complexitat del sensible, ens aboca a una comprensió on les coses no quedin totalitzades o simplificades, on la voluntat s’allunyi de saber-les completament. És així com l’autora ens parla de la redempció que comporta una pua de rampí d’un conte de Víctor Català, tornant el seu relat enterament polític; de la dificultat de mirar el rostre de l’altre tal com el pensa Lévinas, perquè l’alteritat és força inassolible encara que alguns hermeneutes neguin tal limitació; de l’extrema consciència amb què Blanchot emplena el buit del seu Thomas l’Obscur, fins que el fa vessar i desbordar com tot no-res que ens assola; de la posició d’aquells poetes que, com Marius Torres, Paul Celan o Óssip Mandelstam, escriuen amb projectils i, sempre en guerra, tensen els seus versos com un arc, batent-los en una sola direcció; o de com en la famosa conversa entre Joan Miró i George Raillard, recollida a El color dels meus somnis, dues grans persones es consideren l’un a l’altra de ple generant “un reconeixement mutu com poques vegades s’és vist”. És així com Vidal llegeix petit.