Les nostres recomanacions i propostes

Ressenya
Caleb Azumah Nelson
Aguas abiertas
Per Marta Ramoneda Molins
29.11.2021


Però és l'estil expressiu d'Azumah Nelson el que reanima de manera sorprenent aquesta revisitada temàtica. La presentació que ens fa de la narració amb frases sensuals amb un compàs precís i motius elegants li confereix un ritme pel que amb molt de gust et deixes arrossagar. Les descripcions físiques dels protagonistes proporcionen els exemples més clars de la seva prosa flexible. Al començament de la seva relació, el fotògraf i la ballarina mostren molta precaució en les seves interaccions, i just per això aquests moments els llegim com carregats de possibilitats.
Si bé la musicalitat és un segell distintiu de la narració, també ho és la seva audàcia a l’hora de trabar-la: escriu en segona persona, utilitzant la immediatesa per dotar d’intensitat emocional les relacions de la parella, alhora que posa de relleu l’influen vigor de l’entron en el que es mouen. Les fissures que sorgeixen en la seva relació ho fan per la profunditat del seu patiment, pels sentiments de impotència que porvoquen les desigualtats i el racisme. L’autor converteix la seva prosa en una mena de lent que ens permet veure el detall de l’íntimitat més personal immersa en l’àmbit sociopolític, i com les pressions influeixen en la manera com conectem amb els altres.
Sobretot, és la reflexió del procés artístic d’un fotograf que retrata un ritme, el ritme de la seva vida.