Les nostres recomanacions i propostes

En un llarg monòleg, David Diop dona veu a Alfa Ndiaye. Aquest jove, que acaba d’arribar del Senegal amb el seu amic Mademba Diop per combatre amb la Mare Pàtria a la Primera Guerra Mundial, no es resisteix a perdre al seu més que germà quan Mademba mor destripat per un soldat d’ulls blaus del bàndol oposat.
A partir d’aquí, l’Alfa cau en una bogeria de venjança mortal. Se sent culpable i avergonyit per no haver pogut salvar el seu germà de l’ànima. D’haver-lo deixat patir. L’Alfa reclama, com un crit, un perdó al difunt.
«Per la veritat de Déu», tots sabem que les guerres són salvatges, horroroses, brutes i agonitzants.

Amb un estil original, oral, gairebé naïf, carregat d’expressions màgiques repetides com un mantra, David Diop aborda la culpabilitat, la soledat i la desesperació del supervivent. S’enfronta a la cruesa de la guerra en un país llunyà amb la nostàlgia del país perdut; el fred i la humitat de les trinxeres amb els càlids records de la infantesa, de la seva mare peul i de Fary Thiam, «la chica que tenía una voz suave como el murmullo del río surcado por las piraguas en las mañanas de pesca silenciosa».
Diop dona veu, sobretot, als africans de les colònies reclutats no només per la seva valentia, sinó també per la seva capacitat d’aterrir l’enemic.