Les nostres recomanacions i propostes

A les primeres pàgines d’aquest monumental dietari el narrador («em podeu dir David») es despulla sencer i s’afaita tot el cos amb la intenció de descobrir i eliminar paràsits, per, a continuació, constatar que ja no es reconeix davant del mirall un cop nu i rasurat. Podria ser la metàfora ideal d’aquest volum que recull els dos llibres que l’autor va pensar com a tals: el ja publicat —i premiat— L’aprenentatge de la soledat i El nen ferit, continuació lògica del primer, si bé inèdit fins ara, perquè Vilaseca va morir prematurament atropellat a Londres, on, com el narrador del llibre, estudiava i treballava. El relat sencer comprèn uns vint anys i, lluny de tots els tòpics i provocacions gratuïtes amb què de vegades s’han tractat la pròpia sexualitat i els entorns homosexuals, aquí tot forma part d’un procés de recerca, destrucció (o constatació de la desfeta) i lenta reconstrucció de la pròpia identitat. Proust, Pla, Dalí, Gil de Biedma, són referents formals i literals d’un David autor i narrador que, enmig de complicades relacions amoroses, davallades als inferns, capbussades intel·lectuals i recerca acadèmica amb cert desarrelament respecte a Catalunya, reflexiona sobre escriure com a procés radical per descobrir el propi paisatge anímic i biogràfic.