Les nostres recomanacions i propostes

 
El cervell de l’Andrew reprodueix una sèrie de converses entre l’Andrew, un científic cognitiu, depressiu, maldestre i marcat per la tragèdia, una persona ordinària, un home comú, enfrontat a una situació que el supera, dotat d’una formació acadèmica excessivament teòrica que no l’abasteix de les eines adequades per gestionar-la; i un interlocutor, un “psicòleg-que-seu-en-una-cadira-ergonòmica”, invasiu i perepunyetes, que l’interroga, el qüestiona i l’acusa. Entre ambdós, una paròdia de les sessions psicoanalítiques que dibuixa una minuciosa mirada al més profund de l’ésser, allà on les experiències van conformant una personalitat feble i volàtil que es diria inhabilitada per a la felicitat; però també el relat d’uns fets que sobrepassen la biografia del protagonista per reflectir un món que ha perdut la mesura humana, una excusa per reflexionar sobre el poder de la memòria, la manera en que es dibuixa la cartografia dels records i la impossibilitat d’autodefinir-se amb l’exactitud amb la que podem definir tot allò que ens és aliè.

Lleugerament diferent de la seva producció anterior, tot i que amb els estàndards de la bona literatura, el text, aquesta vegada narrat des de l’interior de la consciència (o era la ment? o el cervell?) del protagonista, manté la mesura i la contenció característiques de Doctorow, la versemblança, el predomini de la trama i l’absència d’escarafalls estilístics. I tot per intentar respondre a l’eterna pregunta: qui és aquest que la meva consciència en diu “jo”?