Les nostres recomanacions i propostes

Una mica d’arqueologia: Eduard Márquez (Barcelona, 1960) publica, l’any 1995, un llibre de 43 relats a l'editorial Quaderns Crema. Relats curts, de molt poques pàgines, un volum pensat per ser llegit d’una tirada, com ell mateix revela. Zugzwang, es diu: posició d'escacs en què qualsevol moviment és nefast.

Tres anys més tard, amb L’ eloqüència del franctirador, Márquez es confirma com un autèntic cirurgià de la distància curta. Divuit històries on l’autor fa gala, novament, d’un llenguatge quirúrgic. «Sí. Sóc obsessiu en això. El mecanisme de rellotgeria. El treball amb la llengua m'entusiasma. M'agrada la feina de buscar la paraula justa», diu.

A Eduard Márquez li agrada el saxo. Gaudeix amb la prosa d’autors experimentals americans com Barthelme, Barth, Coover o Pynchon. Abans dels llibres de relats, havia publicat dos llibres de poesia en castellà. Un dia, després de visitar una exposició de Willem de Kooning al Palau Macaya, va començar a escriure en català, explica en alguna entrevista.

Ara, Vint-i-nou contes menys. Tal qual. De 61 a 32. 29 menys. L’autor trenca les fronteres que ja havia trencat abans. Entre el que és real i el que no ho és, entre la realitat i la ficció, entre el que havia escrit i el que ara proposa.

Trenta-dos relats de contingut poètic innegable, a la recerca de l’abstracció, on cada paraula compta. Imatges escherianes que demanen concentració i exigeixen una relectura amb premi: el lector sent com els relats de Márquez creixen dins seu.