Vet aquí un home pobre i miserable, que no treballa, i que desitja tan sols una cosa a la vida: trobar un amic. Veterà de la Primera Guerra Mundial, malviu, amb una pensió de ferit de guerra, en un hotel de mala mort de París, en la fredor de la solitud més absoluta. Amb un estil directe i sense floritures, però ple de detallisme visual, assistim a les peripècies d’aquest antiheroi reservat i somiatruites, però plagat de manies delicioses i irreverents, en una cerca gairebé homèrica pels suburbis d’una ciutat que sembla rebutjar-lo indefectiblement. Publicada per primera vegada fa tot just un segle,
Els meus amics va ser aleshores molt celebrada i el seu autor, Emmanuel Bove, guanyà gran prestigi. Malauradament, la convulsió de la Segona Guerra Mundial gairebé va aconseguir esborrar-lo de la memòria dels lectors, però gràcies a autors de la talla de Samuel Beckett, que el van reivindicar sempre, la seva obra va sobreviure. La Segona Perifèria presenta, per primera vegada en català, les aventures d’aquest malalt de solitud i d’una mala sort gairebé crònica que es mou entre el candor i el patetisme, rodejat de murris i captaires, queixosos i benefactors, però que mai perd l’esperança de trobar un amic que posi fi als daltabaixos de l’existència.