Boulder trenca amb l'horitzó d'expectatives d'aquells que esperaven una segona part de
Permagel. Pels que no s'hagin llegit el primer bones notícies, podeu començar per aquest, i com que després segur que voldreu més encara tindreu
Permagel. Ja no parlem de trilogia, parlem de tríptic. I doncs, per bé que tenim una protagonista diferent, i per tant també, una història diferent, sí que hi ha una clara continuïtat o quelcom que ens pugui fer parlar d'unitat temàtica. El desig, la soledat, l'amor, la maternitat... continuen escodrinyant-se i agafant forma, es matisen i s'observen des d'una nova perspectiva, continuem tenint una protagonista lesbiana. Destaca la narració d'una maternitat imposada, recordem el final del primer llibre, en aquest troba el seu desenvolupament. És una història diferent però qui l'escriu és la mateixa persona, el mateix estil àgil i poètic, però el to de dietari, quasi de confessió, que caracteritzava la primera novel·la, es deixa enrere a favor d'una trama que veu més de l'exterior. L'autora justificava el retràs de la publicació del nou llibre amb el propòsit de crear una protagonista que ens agradés tant o més que la de
Permagel. L'enhorabona per aconseguir-ho.