Les nostres recomanacions i propostes

La prosa de Fleur Jaeggy, senzilla i afilada, produeix en el lector la sensació d'estar assistint a un prodigi de concisió narrativa. Així com en les seves novel·les breus mai hi sobra una frase, mai es troba a faltar una paraula, Jaeggy tampoc permet als seus personatges abandonar-se als afectes o evadir-se d'ells amb sentimentalisme. Potser per això, el seu estil es compara habitualment amb el de Walser o Bernhard, i la paraula fredor apareix sempre que s'analitza el seu treball. No sense raó és una escriptora que es resisteix a qualssevol clasificació, lingüística o temàtica, que evoca en els seus llibres una tradició centroeuropea allunyada de la resta dels autors italians contemporanis.

El dedo en la boca és la primera novel·la de Fleur Jaeggy. Publicada l'any 1968, l'obra comparteix alguna de les característiques que l'autora desenvoluparà més tard a Los hermosos años del castigo (Tusquets, 1991) o Proleterka (Tusquets, 2004). Les tres històries presenten protagonistes joves i es desenvolupen en ambients de reclusió més o menys evidents: un hospital, un internat suís per a senyoretes o un creuer en plena travessia. El dedo en la boca ofereix una proposta formal molt més arriscada que l'obra posterior de l'autora. La narració, sense fil conductor definit, discorre al ritme sincopat del discurs de Lung, la jove protagonista que, amb tan sols vint anys, encara té la mania de ficar-se el dit a la boca. Amb variacions, canvis de ritme i digressions, Lung traça la seva personal vida de languidesa, memòria i perplexitat.