Les nostres recomanacions i propostes

Hi ha moltes formes de solitud. Es podria dir que, tot i que a vegades sentim com a pròpia la solitud d’algú altre, cadascú la viu, i la pateix, a la seva manera. Poc a veure tenen l’apreciada solitud de l’artista durant el seu procés creatiu amb la solitud asfixiant de la viudesa; o la del monjo que busca a Déu mitjançant la meditació amb la solitud imposada de l’astronauta que penja de l’espai exterior. Hi ha solituds que embogeixen i d’altres que ens apropen a la grandesa. A vegades la sentim físicament, com una ganivetada, i d’altres és tan sols un estat d’ànim. Alguns se senten sols tot caminant pels carrers atapeïts de gent d’una gran capital, i d’altres gaudeixen de la calidesa i la companyia de les reflexions i aventures que surten de la ploma d’un escriptor mort fa segles. I potser la solitud sigui un dels estats més propis de l'ésser humà, doncs naixem i morim sols, i tots sentim la seva empesa i el seu alè. La solitud és, com la mort, una certesa de la vida, i sovint ens provoca un terror similar. I, no obstant, algunes veus ens diuen que és un fracàs personal, i això esdevé tabú i enfosquiment i un mal enquistat que s’ha convertit en un fenomen social a escala mundial, no només entre persones grans, sinó que també afecta als joves, sovint lligada a la precarietat i a la salut mental, una epidèmia silenciosa que ens devora des de dins.
 
Hem fet una tria d’obres que exploren l’ampli ventall de solituds que ens ensorren i ens enlluernen, que ens enforteixen i ens enverinen.