Un escriptor no fa vacances. I menys si és algú que de forma regular treballa tan pacientment el llenguatge com un poeta o un traductor. És per això que algú com Parcerisas no pot parar de registrar literàriament allò que viu. Els textos d’aquest dietari no datat, molt variables en dimensió, temàtica i format, arrenquen amb una revetlla de Sant Joan –inici sempre alegre i il·lusionant de l’estiu– i serveixen per contemplar una vida que passa, apunt a apunt, nota a nota. Des de reflexions puntuals a cites remarcables sobre un text, també trobem el relat de records i d’escenes de contemplació quotidianes i estivals. Hi sura per damunt, també, la “tendra i flexible” amistat –que deia Ciceró– de la mà del record de qui ja no hi és. Perquè aquest també és un altre baix continu (en la vida i al llibre): el pas del temps, fer-se gran, esperar la mort, veure desaparèixer els altres en una barreja de dolor cru i agraïment profund pels moments compartits. Aquest llibret, en fi, serveix per retornar a un estiu passat –ja sigui el de la infantesa o el del text, el del 2014–, amb un altre ritme, desvagat, més lent i reflexiu, i poder donar forma i sentit al món i al temps amb les paraules. Bones vacances.