Les nostres recomanacions i propostes

Hanna Arendt fou no tan sol una prestigiosa filòsofa que va influenciar de forma perdurable sobre el pensament social i polític de la segona meitat del segle XX, sinó també una contundent analista dels esdeveniments històrics de la seva època.

El 1924 va iniciar els seus estudis de filosofia a Marburg, com a alumne de Martin Heidegger, amb qui va tenir una relació amorosa durant un any. La relació, plena d´alts i baixos, tindria també repercussió en la seva filosofia, que reacciona al pensament heideggerià, encaminat cap a la mort i la deshumanització i que defuig el compromís amb l´altre. Amb els anys, la filòsofa tematitzaria amb el concepte de natalitat. No deixa de ser simptomàtic, fins a un cert punt, que després de passar per Heidelberg, sota la direcció de Karl Jaspers, Hanna Arendt presentés una tesi titulada El concepte d´amor a Sant Agustí. L´inici de la relació d´amistat amb Jaspers, que duraria tota la vida, va coincidir amb el matrimoni entre Arendt i Gunther Anders (pseudònim de Gunther Stern).

Amb l´ascens al poder del nazisme, el 1933 Arendt va haver d´exiliar-se a França. Allà va conèixer a Walter Benjamin i Raymond Aron; i després de la invasió de França per les tropes de Hitler, es va tornar a exiliar, aquesta vegada als Estats Units. Una vegada acabada la guerra, va ser professora a les Universitats de Califòrnia, Chicago, Columbia i Princeton, i va ocupar alts càrrecs en diverses organitzacions jueves.

L'any 1961, Hanna Arendt va assistir al procés contra Adolf Eichmann que va tenir lloc a Jerusalem, com a reportera del diari The New Yorker. El llibre que recull els articles, Eichmann a Jerusalem, és, sens dubte, el llibre més controvertit de la pensadora. En ell, la pensadora va utilitzar l'expressió "banalitat del mal" per referir-se a la manca de reflexió ètica darrere els actes d'Eichmann. Posteriorment, filòsofs con Hans Jonas criticarien durament aquesta qüestió. Arendt va haver de defensar-se de les crítiques rebudes arrel d'aquesta i d'altres afirmacions, com la seva consideració sobre quin paper havien jugat els jueus que "col·laboraren" en la barbàrie nazi.

Les seves obres més cèlebres, a banda d'aquesta, són Els orígens del totalitarisme (1951), La condició humana (1958) i La vida de la ment (obra inacabada, 1978).