Si bé una frontera és un límit territorial, una línia que separa i divideix un espai, també és un sistema de creació i diferenciació de poder espacial i material. Les fronteres delimiten qui queda dins i qui queda fora, qui es pot moure i qui no, i és a partir d’aquesta premissa que l’activista i escriptora Harsha Walia articula a
Frontera i llei una exhaustiva anàlisi dels moviments migratoris globals. Ningú és il·legal fins que es traça una línia i es decideix que només la podran travessar legalment aquells que siguin considerats com a desitjables. Les fronteres generen i reprodueixen relacions socials racialitzades, que també es troben influïdes pel gènere, la sexualitat, la classe, la capacitat i la nacionalitat. Tota una cartografia social que alimenta els règims nacionalistes i racistes alhora que divideix la classe treballadora internacional.
Per això, en un present en què els moviments migratoris no només són causats per brutalitats polítiques, sinó també per les conseqüències desastroses del neoliberalisme i els estralls de la crisi climàtica, es fa més necessari que mai assenyalar aquest paper productiu de les fronteres, els règims de poder històrics que han assentat les bases ade l’estratificació social global i reclamar, com fa l’autora, unes polítiques que realment efectuïn el fet que totes les vides importen.