Les nostres recomanacions i propostes

Un fetus humà a l’últim període de gestació es descobreix pensant en el seu futur incert. Testimoni involuntari però atent del que passa al seu voltant, descobreix el complot que trama la seva mare, Trudy —¿Gertrudis?—, i el seu amant, Claude —¿Claudi?—, un agent immobiliari, per assassinar el seu pare, poeta i editor de poesia, i germà gran de Claude. Tot i que el que hi ha en joc aquí no és el tron de Dinamarca sinó una mansió georgiana valorada en set milions de lliures bastant més desitjable que aquell tron.

El fetus és capaç de fer-se una idea de l’estat del món i, des de la seva situació prenatal, desenvolupa una consciència cívica crítica i constructiva, per bé que no pot evitar debatre’s entre l’odi que sent per la seva mare pels plans que té respecte al seu pare i un amor filial que no sap explicar i que sent que es genera involuntàriament més enllà del raonament. Obligat a acomplir un destí contra el qual no pot rebel·lar-se, encara que és un ferm partidari del seu pare, executarà la seva venjança de l’única manera que té a l’abast.

McEwan juga al límit de la versemblança situant-se en el terreny de la faula, de la llegenda, del mite. Les constriccions a què està subjecta Closca de nou comencen en el plantejament mateix de la novel·la, però una vegada establertes per l’autor i acceptades pel lector —només el mestratge de l’escriptor aconsegueix que ho assumim a cegues, com s’han d’assumir les trames que ratllen la perfecció, més enllà de la versemblança—, el text flueix amb la facilitat del que és evident i la congruència del que és homogeni.

McEwan demostra que és un escriptor capaç d’escriure una novel·la excel·lent amb qualsevol trama. Un «encara més difícil» a l’abast, només, de qui domina l’ofici a la perfecció.