Les nostres recomanacions i propostes

Laëtitia Perrais és el nom d'una vida robada. És el nom d'una vida cruelment arrabassada quan començava a construir-se. Laëtitia Perrais és el nom d'una dona.

 

Malgrat tot, Laëtitia o la fi dels homes no és la crònica d'una mort. És una novel·la de la vida. La història d'un somriure, una cara amable davant d'un món agressiu. És la història d'un país. La història d'un govern i un president disposats a utilitzar un crim atroç per tenir discurs polític, demagògia, per assenyalar i culpar els que estan a l'altre costat. És la denúncia a una societat que ha fracassat, un sistema social capaç d'atorgar la custòdia de dues bessones a un pare que ha estat a la presó per agressions sexuals amb violència i, més tard, cedir aquesta custòdia a un pare d'acollida pedòfil i abusador. És la crítica a un sistema penitenciari que, lluny d'aconseguir la reinserció de delinqüents, s'ha trobat amb reincidents. Però, sobretot, l'obra de Jablonka és l'exaltació de la víctima en detriment de l'assassí. És la vida per damunt de la mort.

 

Un relat que ens fa pensar en la sang freda de Capote, una crítica al sistema penitenciari que ens recorda les idees de Foucault i una reflexió al voltant de l'actualitat política i social que demana un canvi a crits.