Les nostres recomanacions i propostes

"La realitat mata; la ficció salva."

Amb aquesta frase sintetitza Javier Cercas un dels leitmotivs que omplen de literatura la seva nova obra de creació, El impostor. En ella, l'escriptor pren la figura d'Enric Marco, el nonagenari barceloní que es va fer passar durant anys per supervivent dels camps nazis i que va ser desemmascarat l'any 2005, per bastir una nova superxeria narrativa plena de veritats. 

"Máscara es lo que persona significa en latín" explica Cercas al pròleg dels seus Relatos reales, publicats a Acantilado. Com a Soldados de Salamina, com a Anatomia de un instante, l'escriptor, articulista i professor nascut a Ibahernando (Cáceres) i posteriorment establert a Girona elabora un artefacte literari en què el propi discurs de la creació protagonitza el relat. La impostura de Cercas creix paràgraf a paràgraf. Des del primer moment, en el qual ens confessa la por a elaborar aquesta trama, l'escriptor de Las leyes de la frontera fa transitar el text per un terreny polièdric, ple d'arestes, on el significat és ni més ni menys la seva pròpia recerca. Al llarg de la investigació, Cercas ens explica com es va escrivint el text, quines són les seves percepcions de la pròpia història, quin significat té la figura de Marco, i alhora aprofita per parlar-nos de fílies i fòbies literàries diverses. 

L'estil de Cercas és únic; del tot inimitable. Aprofitem la seva genial impostura que és la seva nova creació per (re)descobrir afinitats amb tota una altra sèrie de textos, alguns d'ells apareguts explícitament a les pàgines de la novel·la, d'altres implícitament amics. Transsumptes feliços que van de la pàgina al prestatge per instal·lar-se poderosament a l'imaginari del lector veritablement curiós.