Jenn Díaz publica la seva segona novel·la en català, un recull de contes guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2016. Amb un títol molt suggeridor Díaz ens presenta setze històries impregnades de veus molt femenines que ens fan viatjar per vides caòtiques, inestables i imperfectes. Un nen que no entén el món dels adults, la pèrdua de rumb en la vida d’una noia, un canvi de ciutat per una parella, la mort d’un veí... Ens trobem davant de relats amb grans dosis de realitat. Des de les primeres línies de cada conte, Díaz dibuixa l’univers del personatge i submergeix el lector en experiències més aviat familiars. Tot i que podríem pensar que es tracta d’un recull de contes inconnexos,
Vida familiar és un retrat de les relacions humanes. La nova novel·la de Díaz explora més mons dels que explorava en la seva primera novel·la en català,
Mare i filla (Amsterdam, 2016). De totes maneres, aquestes dues novel·les guarden una similitud en la veu majoritàriament femenina, una escriptura hereva de narradores com Mercè Rodoreda, Carson McCullers o Natalia Ginzburg, veus molt pròximes a l’autoficció. Díaz reconeix que escrivint els contes és quan més ha parlat d’ella mateixa. Un exercici d’introspecció per donar llum a
Vida familiar. De ben segur que l’autora no deixarà de créixer, literàriament parlant, com ha anat fent fins ara, buscant el seu lloc en la literatura catalana.
Raquel Fernández Roura