Les nostres recomanacions i propostes

En el pot petit s’hi amaga la millor confitura, i aquesta novel·la n’és un gran exemple. Concentrat com el millor dels caldos (i, per tant, de païda llarga), el text de Joan Bodon suposa un altre pas en el camí de Club Editor per la recuperació de textos clàssics de la literatura occitana moderna.

A Joan Bodon el coneixíem per Catoia l’enfarinat (també CE, 2009), obra mestra que explica la història d’un nen nascut al si de l’última família de refractaris francesos, aquella secta catòlica que, d’ençà del pacte amb Napoleó “el revolucionari”, no reconeixia l’esglèsia de Roma per cismàtica. En aquest cas, Lo llibre dels Grands Jorns, traduït El llibre dels finals (en un gran treball de Joan-Lluís Lluís), és també un text del tot crepuscular, sobre allò que s’acaba, que desapareix, sigui la llengua d’oc, el desig, o la vida. Al protagonista, del qual no sabrem mai el nom, se li ha diagnosticat una malaltia mortal amb nom d’horòscop: “Tres mesos, com a molt. Potser ni tan sols un mes!”, li ha dit l’especialista. Per tant, decidit, agafa un tren direcció Clarmont (Clermont-Ferrand), disposat a passar els seus últims dies a la ciutat, lliure de res ni ningú. Mica en mica, capítol a capítol, sentim com passeja, volta sense rumb, menja malament, del bar al carrer, rumia, coneix gent, beu de tot, s’està amb noies -pagant i pagat-, de la plaça al bar, menja millor, discuteix de tot i de res, i passant els dies, en un remolí caòtic de perdre -o guanyar- el temps que li queda a ell, a la seva llengua, al seu grup (si és que forma part d’algun), arribarà, quan sigui, amb paciència -ja se’l veu venir-, l’amarg final de tot.

Aquesta joia que barreja prosa i poesia de manera magistral us podrà donar una tarda intensa de lectura feroç, a més d’un estiu ple de cabòries sobre tants tristos finals.