Les nostres recomanacions i propostes

Jordi Lara ja havia estat en boca de tothom quan va publicar aquella nova mirada a la tradició que duia per títol Una màquina d’espavilar ocells de nit. Eclèctic i genial, local i universal com ell sol, ara retorna a les taules de novetats de les llibreries amb un volum de sis relats que supuren contenció i concreció. Amb una mida de quasi nouvelles, els assaborim amb la lentitud exacta, concentrats, màgics i rotunds. En el primer conte, la infantesa de Jacint Verdaguer  –poeta de camp – ens durà al pont del Bruguer, al nord de Vic, enmig de baralles infantils però epifàniques; «Zapatos de Boscal», el segon, ens parla de l’angúnia de la identitat personal en un moment de trasbals col·lectiu com l’actual, però també de la nostàlgia i del fet de voler sentir-se part d’alguna cosa; el tercer conte, «Dasha Biryuk», és la investigació sobre els motius que han portat una cineasta a suïcidar-se: sabrem que els camins de l’avantguarda són inescrutables i que el silenci de la mort pot ser culminació exitosa i no només final; un home de setanta anys se separa de la muller perquè s’ha enamorat d’una dona d’aigua a «Un conte de fades»; «Scherzo per a bandoneó» és un homenatge al més gran dels narradors argentins, el geni cec; i, finalment, «Mística conilla», el darrer relat, és una molt bona referència a la maduresa nel mezzo del camin. Al cap i a la fi, tots són personatges que transiten pels marges, que fugen de la realitat per reinventar-la, i tornar, així, més tard, carregats de bones raons amb què viure fent cas a la pròpia idiosincràsia. Una de les especialitats de Lara és el domini del llenguatge i, certament, l’autor de Vic cerca i troba sempre el mot just, la gràcia sonora, el ritme plaent, aquella expressió mai prou usada però que defineix com res el que vol transmetre.