Les nostres recomanacions i propostes

Amb freqüència s'inclou Quim Monzó entre la nòmina d'escriptors que a les seves obres fan literatura de la literatura, és a dir, allò que en termes acadèmics es denomina metaliteratura. Tot i això, el què diferencia Monzó de molts altres és que la seva originalitat va més enllà de la simple cita o al·lusió: des dels seus primers llibres, i sempre amb la voluntat de qüestionar-se sobre la condició humana, ha sabut donar un altre pas de rosca als mites clàssics (un cavall de Troia que no aconsegueix penetrar a la ciutat), a les llegendes més conegudes (un Guillem Tell que dubta abans de disparar la poma que el seu fill té damunt el cap) o a les obres dels autors més destacats del segle XX (un escarabat que es transforma en ésser humà i tracta amb crueltat els seus antics companys animals).
També el seu estil i llenguatge, la predilecció pel gènere del conte, per no mencionar la gran ironia que planeja sobre els seus contes, tot ha rebut influència directa d'escriptors moderns de la literatura catalana (Pedrolo, Calders) i d'autors com Robert Coover, Salinger, Cortázar, Calvino, Donald Barthelme o Carver, els quals coneix millor que ningú perquè els ha traduït al català.
Amb tot, Monzó ha sabut congeniar "la literatura" a la seva literatura, d'una manera accessible per a tots els públics, amb textos que permeten diferents nivells d'interpretació, sense caure en elitismes literaris i amb el valor afegit d'una personalitat pública que no deixa indiferent ningú.