La qüestió del desig humà ha travessat la història de la filosofia: des del Banquet de Plató, passant pel conatus de Spinoza fins a acabar en les reflexions pròpies de la psicoanàlisi. Tant si es comprèn com una força impetuosa que ha de ser aplacada per la raó, com si es pensa en qualitat de potència creativa i transformadora, no pot negar-se el seu caràcter constitutiu en el que és l'essència de l'home. Com a impuls amorós, el desig sempre ha estat objecte d'especulació filosòfica. En la cosmogonia d'Hesíode, Eros era aquell principi que dominava la ment i el judici de tots els déus i els homes. El desig en general i el seu catalitzador sexual, l'erotisme, és descrit per Bataille en qualitat de força disruptiva i alliberadora, sent l'origen d'una experiència de desbordament del propi jo i transcendència més enllà del merament libidinós. Aquí us portem una sèrie de lectures on la petite mort és protagonista de la reflexió.