Les nostres recomanacions i propostes

Roland Barthes deia que la procedència d’allò que anotem rau en l’observable, i que l’observable és allò que és mereixedor de ser anotat. Inquiets, de Linn Ullmann, planteja un debat respecte a la noció de «record» que dona lloc a una pregunta: què fa la literatura amb la memòria? És clar que la memòria de l’autora s’estratifica a partir d’allò observable, així com l’amor, el dolor i la nostàlgia, i és per això que no es pot pretendre llegir aquesta obra des de la veracitat del contingut, des d’una òptica de la realitat o des d’un emmirallament, perquè d’aquesta manera es perd el món que crea la paraula. Així, a partir de vivències, rememoracions i gravacions, la filla de Bergman i de Liv Ullmann construeix —i no reconstrueix— un espai, un món autònom, lògic i funcional, on reflexiona al voltant de la infantesa i la vellesa, de l’estat canviant de la vida, focalitzant l’atenció en la figura del seu pare i el seu llegat. A Inquiets, «allò que va succeir» queda desdibuixat pel record i la literatura, i situa el lector enmig del diàleg que estableixen aquests dos mons, que evidencia que el món que anomenem «real» no és necessàriament l’antítesi del treball ficcional.