La narradora d’aquest relat, que podem suposar un clar alter ego de l’autora, fa servir un fet rocambolesc com a punt de partida de la història: un antic soci del seu avi, empresari d’èxit, assassina la seva família i després se suïcida. Aquest és el tronc d’on neixen les branques i les arrels que suposen les diferents intrahistòries que dibuixen l’arbre complet. A través de les pàgines, la protagonista traça el retrat de la seva família, els seus amors, els antics amics, però, sobretot, ens endinsa en el seu món més íntim: el sentiment de pertinença i desarrelament, el record de la infantesa com la terra ferma que encara ens sosté, la nostàlgia i l’enyorament, la por de defraudar aquells que estimem, el sentit d’identitat... Llucia Ramis ens recorda que les veus del nostre passat poden cridar tan fort com per sentir-les avui, però també que el temps dona una perspectiva molt àmplia dels fils que teixeixen la nostra vida.
Les possessions, Premi Llibres Anagrama de Novel·la, és, en el fons, el relat de la teva vida, de la meva, de la de qualsevol; un mirall. Es comença la novel·la un diumenge de calma i s’acaba de manera quasi frenètica mentre dines o esperes l’amic que es retarda.
Estela Pina