Les nostres recomanacions i propostes

En una entrevista, Maria Cabrera diu que La ciutat cansada és el relat poètic d’un esgotament; un esgotament emocional que és comparable amb el que podries sentir en una ciutat que et coneixes de memòria de tant passejar dia rere dia pels seus carrers. Aquest llibre, guardonat amb el prestigiós Premi Carles Riba, el conformen poemes i proses poètiques que transiten en espais tan diferents com Buenos Aires, Amherst, Girona o Heidelberg, però que tenen en comú la construcció, ja des de la distància temporal, d’un passat ocupat per moments d’incomunicació i ferides obertes. Els versos de la poeta desnuen aquestes emocions amb un llenguatge precís, que traspua l’amor que té Cabrera, filòloga de formació, per la llengua catalana.

En el seu llibre anterior, La matinada clara (2010), ja trobàvem una poeta que arriscava, sobretot en la forma, i que demostrava un domini superlatiu de l’idioma i de la musicalitat de les paraules. En llegir-lo, fa poc més d’un any, em va semblar la poesia més extraordinària que llegia en molt de temps, i ho dic sent ferma entusiasta d’altres veus emergents i consolidades del panorama poètic català. Set anys després d’aquella segona obra, precedida només per Jonàs (2004), la gironina torna amb un poemari ple de diversitat formal. A més a més dels poemes, llegim proses poètiques on trobem tant recursos poètics com recursos narratius. Que La ciutat cansada hagi estat premiat amb el Carles Riba m’alegra ja no només pel reconeixement que fa d’aquesta obra, sinó perquè fa més visible la trajectòria –tant passada com futura– d’aquesta poeta exigent que, si segueix pel mateix camí que en els seus primers tres llibres, es farà un lloc distingit en la poesia catalana. Per mi ja el té.