Les nostres recomanacions i propostes

Heus ací un univers ple de tennistes, adolescents existencialistes i boy scouts, de ralentíes elegants i sofisticada nostàlgia, on la solitud és la més comuna de les malalties i les relacions familiars estan inevitablement trencades: heus ací l'univers de Wes Anderson. Perfilat amb vuit llargmetratges que funcionen com vuit microcosmos (des de la iniciàtica Bottle Rocket, 1996, fins a la imminent Gran Hotel Budapest), aquest és un univers habitat per somiadors i perdedors, protagonitzat per adults infantiloides amb aspecte de Bill Murray, guineus que parlen i altres espècies en extinció: personatges que ens recorden el comú que és ser extraordinari.
Però si l'univers d'Anderson és reconeixible pels seus personatges melancòlics, ho és encara més per la construcció estètica dels seus espais. Mons condensats en maquetes i cases de nines, mons limitats i limitants -instituts, campaments, submarins i hotels- , filmats des d'una frontalitat que aguditza la sensació escènica. Una construcció que persegueix l'efecte de representació, que posa de manifest els mecanismes del propi dispositiu cinematogràfic i que és, com afirma Michael Chabon en el pròleg del llibre, un enorme acte d'honestedat: «argumentaria que l'artifici, expressat obertament, és la única autenticitat veritable a la qual un artista pot aspirar». Heus ací llavors, amb aquest formidable llibre, un perfecte resum d'aquest univers, un passeig per les particulars faules modernes que són els films d'Anderson.