Les nostres recomanacions i propostes

Podríem dir que l’argument d’aquesta novel·la és molt senzill: narra el procés de dol d’una família, un pare amb dos fills, després de la mort de la mare. Però dir això seria dir massa poc i seria dirigir l’obra de Max Porter només a un lector que es pugui sentir atret per aquest tema. El dol és aquella cosa amb ales ofereix molt més que això i m’atreviria a dir que és un dels llibres més atípics de l’any. Els capítols breus en què es van alternant les veus en primera persona del pare, els dos germans i el corb, teixeixen una faula polifònica on l’humor i la ironia hi tenen tant de lloc com el dolor. I qui és aquest corb que es presenta a la porta de casa sense que l’hagin convidat? Un animal fosc però alhora gamberro, un ocell curador però al mateix temps directe i realista. La cosa amb ales és el que acompanyarà la família fins que ja no sigui necessària.

El títol, una referència directa a un vers d’Emily Dickinson, és un indici de la importància que tindrà la poesia al llarg de tota l’obra. L’autor per moments fa ús del vers lliure per donar veu als personatges i trenca amb la narració clàssica per deixar espai als pensaments fragmentats i les emocions desconegudes. Tot això per mostrar la reconstrucció d’uns individus després de ser dinamitats per la pèrdua; amb la pena, l’esperança i els passos endavant i endarrere que aquest procés comporta. La novel·la sembla que estigui escrita per ser llegida d’una tirada, amb tots els sentits abocats a la lectura i sense distraccions, com qui llegeix un llarg poema o un conte abans d’anar a dormir. Gires l’últim full i ets conscient que t’ha parlat una veu nova i atrevida, de les que volen sacsejar-te i romandre dins teu molt després de tancar el llibre. Ho aconsegueix amb escreix.