Les nostres recomanacions i propostes

En el seu recomanable assaig Els testaments traïts, Kundera elogiava la llibertat de Rabelais, així com la de Cervantes, Diderot o Sterne, a l'hora de compondre una història sense descriure entorns, simular versemblança o fabricar suspens, romanent sempre en contacte amb allò essencial a ritme d'improvisació: «parlen del que els fascina i s'aturen quan s'atura la fascinació». També reflexionava sobre l'humor, essencial en el naixement de la novel·la, i la necessitat
de riure si s'aspira a comprendre'n el seu art.

La festa de la insignificança és un divertiment que funciona com un artefacte precís, una coda brillant en l'obra de Kundera, que es burla de la sobrietat dels temps, de les formes narratives actuals més greus, i reprèn la tradició, iniciada per Rabelais, en una invitació a redescobrir aquell humor sense judici moral. Stalin i l’incontinent Kalinin, la increïble història dels herois del politburó udolant en els serveis del Kremlin, la teoria de Hegel sobre l'infinit bon humor o la pertinença de la insignificança a l'hora de seduir una dona.

No seria desgavellat creure que el mateix autor, reflexionant sobre aquesta celebració de la insignificança, opina a través d'un dels seus personatges, que exclama: «vam comprendre des de fa molt que ja no és possible subvertir el món, ni remodelar, ni aturar la seva pobra fugida cap endavant. Només quedava una resistència possible: no 
prendre-s'ho seriosament».