Les nostres recomanacions i propostes

La primera cosa a dir de L’amo és que no ens trobem davant una novel·la sense més: és una radiografia, un autèntic treball de camp, vida feta literatura i literatura que és vida. La segona, que de tan real que és, per aquesta naturalesa com de mirall, és que L’amo fa mal, i així ens arrenca un somriure descregut, cansat, acompanyat del pensament que el que narra, també ho hem viscut, existeix.

Perquè ens trobem davant una crítica —documentada i fonamentada— de les relacions laborals i del món del treball dins del sector cultural, i més en concret dins del sector cultural per excel·lència: el dels llibres.

Miquel Adam se la juga i s’atreveix a derribar tòpics, trencar estereotips i idees preconcebudes, i obrir-nos els ulls davant un sector tan ben considerat… però tan desconegut. Perquè aquí també existeixen les males condicions laborals i les il·lusions trencades.

D’aquí que L’amo sigui un llibre amb una doble vàlua: la primera, que es pot fer extensible a tantes situacions laborals com imaginem (i que existeixen). La segona, i més important, que venint d’algú del món de l’edició, s’atreveixi a fer-ho: és tòpic extès que "els “llibres” representen l’última platja d’un món extingit, l’últim refugi de la civilitat, de les bones maneres, del progrés, de l’ordre".
Doncs no tot és tan bonic i idíl·lic.