Les nostres recomanacions i propostes

Ressenya
Nadia Terranova
Adéu fantasmes
Per Andrea Vásquez
5.10.2020

Vint-i-tres anys després, en tornar a la casa familiar de Messina, la Ida haurà d'enfrontar-se als records que desperten els objectes de les habitacions antigues i al fantasma del seu pare que apareix en forma de substància líquida: l'aigua bruta dels radiadors sense purgar, l'incessant degoteig de les canonades velles o la floridura del sostre fet miques pels anys i la pluja. Una petjada que reclama la seva presència davant qualsevol intent de ser reduïda.
Sovint els adults obliden que quan s'és nen només es creu en els detalls, i que aquests, amuntegats, habiten el subconscient i la intimitat on rau la memòria. I a la Ida, la infantesa la travessa tota l'estona, és tan sensible com un sismògraf i no aconsegueix sortir de l'esquerda de la seva ferida oberta, de la qual només saben brollar records secs pel temps que li impedeixen pensar en el dolor dels altres.