Les nostres recomanacions i propostes

“Diguis el que diguis, no diguis res”. Aquest vers de Seamus Heaney dona títol al llibre i resumeix molt bé el codi de silenci que es va establir a partir dels anys seixanta a l’Irlanda del Nord, arrel dels Troubles: una lluita sagnant entre republicans i unionistes que es va allargar fins al final dels noranta i que va acabar en una pau freda en la que encara ara es respira l’aire de la pèrdua i la desolació.
 
Patrick Radden Keefe, redactor del New Yorker amb ascedència irlandesa, mai havia estat gaire interessat en el tema polític i social fins que va llegir l’obituari de la Dolours Price. La Dolours, va participar activament en la lluita armada de l’IRA des de ben joveneta juntament amb la seva germana Marian, eren prou conegudes entre els seus però mai van tenir el renom de en Gerry Adams o Bobby Sands, però tots lluitaven per una Irlanda lliure del domini britànic. Aquesta era una història que mereixia la pena ser explicada, i Keefe la comença al 1972, amb la desaparició de la Jean McConville, una mare de deu fills, i que culmina amb la resolució del seu assassinat en mans de  l’IRA, per delatora.
El que podria haver estat una novel.la pel seu dinamisme en l’acció, esdevé un treball de recerca exhaustiva i entrevistes amb els implicats, escrit de tal manera que sembla que l’autor hagués estat present en totes les accions que descriu, quan ell només ha estat un observador que ha mantingut la distància i que ens mostra la part més humana de tots els protagonistes, pels quals arribarem a sentir compassió per les seves vides malgrat els crims que van cometre.
 
I la qüestió que quedarà per sempre sense resposta, és la de qui rendirà comptes en aquesta història de violència compartida.