L'eros, tal com va formular-lo Plató al seu
Banquet, consisteix en una força daimònica capaç d'elevar la nostra ànima a través de la bellesa. Perquè és la bellesa sensible del món allò que incita l'ànima a ascendir però, al mateix temps, també és aquesta bellesa matèrica allò que l'ànima deixa enrere en el seu viatge còsmic. El desig, doncs, ja conté en el seu plantejament inicial un element contradictori: allò desitjat sempre és travessat, sempre acaba esdevenint mitjà i no pas fi. Mentre la filosofia farà d'aquest desig el seu motor i tractarà tant de comprendre'l com de dominar-lo, la poesia explorarà la dolçor i l'amargor pròpies d'aquest anhelar. Us deixem una tria de poetes que al llarg de la història no només s'han situat en aquesta complexa posició sinó que a més a més l'han portat fins a l'evidència, tematitzant-la.