Les nostres recomanacions i propostes

Rainer Maria Rilke va escriure els Sonets a Orfeu pres d’una passió lírica irrefrenable. Com “sortits d’un dictat interior”, explicava el mateix poeta, aquells versos que cantaven a Orfeu van envair l’escriptura de les Elegies de Duino, l’obra en la qual feia ben bé una dècada que treballava i per la qual seria considerat un dels més grans poetes del segle XX. D’aquesta manera, l’autor va considerar les dues obres una en relació amb l’altra: els Sonets s’entendrien com la celebració de les Elegies, l’obra esforçada, mentre que, al seu torn, les Elegies funcionarien com a fonament i pressupòsit poètic dels Sonets.
 
Per això mateix, l’editorial Flâneur, que ja ens havia brindat la traducció al català de les Elegies de Duino, entenent la necessitat d’acompanyar aquesta publicació del seu alter ego, ens presenta ara aquests Sonets a Orfeu, traduïts i comentats, de nou, per Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago. Tot i que es tracta del mateix poeta, aquesta vegada els traductors s’han trobat amb noves dificultats. I és que, mentre les Elegies tenien un caràcter més narratiu, els Sonets són de tipus molt més poètic. En aquests, Rilke recupera el to de la seva poesia més formal, anterior al cicle elegíac. Tanmateix, la decisió de Fulquet i Santiago ha estat, tal com expliquen a la introducció, la de mantenir el sentit dels versos i no pas les seves rimes i ressonàncies, allunyant-se així d’una traducció literal o d’una que tracti de conservar la rima consonant. Finalment, la traducció d’aquestes poesies no només ofereix al públic una obra excepcional, entenen els traductors, sinó que tracta de ser un acte de “fidelitat i respecte a una llengua i a la seva tradició cultural”.