Les nostres recomanacions i propostes

En els contes de Sergi Pàmies sempre podem observar camuflat algun tret autobiogràfic on la invenció i la realitat comparteixen el límits. En aquest volum, però, en trobem uns quants més i ja no tan disfressats, a més dels temes universals que acostumen a sortir en els seus relats, com els lligams familiars, les ruptures amoroses, les petites manies entranyables dels pares que ja no hi són, la nostàlgia que provoquen els records que suren a la superfície en l’edat madura, la solitud, la companyia no desitjada... situacions que tots hem pogut viure en algun moment de les nostres vides, explicades amb una barreja d’ironia i tendresa.

A “Eclipsi” la incomoditat d’una cita a cegues dona peu a un monòleg interior. En el relat, potser més autobiogràfic, “No sóc ningú per donar-te consells”, l’autor confessa que durant la seva adolescència va fantasiejar amb la idea que el seu pare podia ser l’escriptor Jorge Semprún, amic de la seva mare, que sabia portar amb elegància una gavardina, factor que, casualment, coincidia en tots els homes que ella considerava atractius i que dona títol a aquest llibre. La màxima de la mare a “Nadala maternofilial” que diu que tot el que viu un escriptor és susceptible de convertir-se en literatura, demostra la seva veracitat amb una gran descripció dels sentiments. Aquesta només és una petita mostra que en cada un dels contes podem trobar un petit món explicat de forma aparentment senzilla i colpidora.