Les nostres recomanacions i propostes

Aquest any ens arriba, amb el 87è aniversari del seu naixement, la publicació en català per Periscopi del clàssic La campana de vidre, amb epíleg de Marta Pessarrodona. La vigència d’aquesta obra s’ha revalidat amb aquest context d’edicions i reedicions. La seva recuperació és simptomàtica del context que impera: «L’última cosa que volia era seguretat infinita i ser el lloc des d’on es dispara una fletxa. Volia canvis i emocions i disparar jo mateixa en totes direccions». 
 
La prosa afilada de Plath en aquesta novel·la de caràcter autobiogràfic es manifesta tant en qüestions anodines que dissecciona a la perfecció com, especialment, en tot allò relatiu a la construcció del subjecte adult –característic de la novel·la de formació– determinat pel biaix genèric. Potser, un dels passatges més memorables d’aquest clàssic és la imatge de la figuera amb figues que es van podrint per la incapacitat de la protagonista, Esther Greenwood, de decidir-se per alguna d’elles. Aquest ofec respecte a la realitat es cristal·litza en la campana homònima del títol que és la que forja aquest pas del món social –plagat d’alertes pel que fa a la seva violència constitutiva– a la dimensió clínica i psiquiàtrica.