Les nostres recomanacions i propostes

L'obra de Hugo Mâe, Homes imprudentment poètics (editat per :Rata_), és un cant a la gentilesa davant l'antagònic, a l'educació davant l'enemistat, a la lucidesa davant la fúria, és un cant al més humanament poètic.

Una lliçó apresa de la cultura japonesa, la de si som capaços de mantenir la nostra capacitat per ser bones persones, per adonar-nos que l'enemistat sempre queda empetitida en enfront de la misèria i l'adversitat. Una visió del món que pren plena consciència de l'exuberància de la natura, només cal veure el tractament que de la vegetació, dels arbres, fa durant tot el relat, i que converteix en paràbola les reverberacions de la sort, gràcies a una prodigiosa imaginació que entrellaça la llegenda i el sentit íntim.

L'aparent facilitat amb la qual Mae transmuta la llengua, com li dóna elasticitat, amb jocs semàntics, imprimint nous ritmes, esdevé un exercici de bellesa i destresa psicològica, de radiant comprensió vers el pròxim, una reivindicació de l'origen poètic del llenguatge.