Menteix per la barba qui afirmi que es pot escriure sense tenir en compte la tradició, que tota obra nova és original en si mateixa i que les influències més val evitar-les. Escriure només pot ser reescriure, és a dir: llegir; i precisament en aquest llibret de contes, mereixedor del Premi Mercè Rodoreda 2018, en García Tur ens proposa una relectura d’uns quants autors a cada relat. No és cap joc de pistes on guanya qui més referències trobi: tot és conegut i reconegut pel mateix autor al final. El títol prové del primer dels contes, amb un Jordi Borges català, exiliat a l’Argentina, però la llista de
hits remirats, rellegits i subratllats per l’autor és llarga: Dickens, Melville, Flaubert, Kipling, Charlotte Perkins, Tísner, Ursula K. Le Guin, Calvino, Rodrigo Fresán, i molts d’altres. Sempre amb molt sentit de l’humor i fina ironia, però també una veneració no solemne per la gran literatura, res és gratuït ni atzarós en aquest autor, que –com a bon dissenyador gràfic– es responsabilitza de la coberta, els paratextos i que no pot deixar mai de fer broma: encara que no us compreu el llibre, fullegeu-lo a la llibreria i aneu al quart conte, «L’Àlef», i intenteu treure’n l’entrellat.